Ultra Trail de l'Emmona: 107 Km i 8.300 desnivell +. Una passada!

Primer de tot perdoneu per tants dies sense escriure. A la meva dona la van operar recentment i he estat inactiu. Tot i això he fet alguna escapadeta i la Nuria-Queralt, que vaig haver de plegar a Gisclareny.
Tot i això, us explicaré la veritable proesa d'acabar un ultra tan bèstia com el d'aquest passat cap de setmana.

Dissabte, sis del matí. La sortida d'aquest ultra va ser com tots els altres, amb la gent anant a saco des del primer moment, com si fos una marató de muntanya. En Fran i jo ens posem a la cua i marquem un ritme de caminar prou bo. Les hores ja posaran a tothom al seu lloc.

Efectivament, passem pel Taga amb un sol radiant i ja comencem a avançar a gent. A Pardines tot just és el km. 20 i ja veiem abandonar a algú. Avui serà una escabetxina, pensem. Comencem a pujar lentament cap al Puig Cerverís, 1300 metres de pujada que no donen quasi cap respir. Tornem a avançar gent. Un cop a dalt, anem carenejant fins a cercar el Coll de Tres Pics mentre els nuvols i la boira van passant ràpidament. La temperatura baixa i ens hem d'abrigar.

A Coll de Tres Pics, emboirat, l'organització ha muntat un avituallament de 3 estrelles, amb pasta i fruita. Quin goig! Ara tornem a baixar cap a Coma de Vaca enmig de la boira. Aquí haig de parar al sr.Roca. La barreja de gels, barretes i pasta m'està fent estralls a l'estòmac! I tornem a pujar, ara cap a Coll de la Marrana i Bastiments, que quasi no veiem per la intensa boira. La sensació tèrmica és de sota zero i ens calcem fins i tot els guants.

Arribats al Bastiments encarem la part més espectacular de la prova, al resseguir la carena coronant els Pics de Freser, Infern, Superior de la Vaca i cercant el Coll de Noucreus. Aquí es veu clarament la diferència de participants, entre la gent muntanyenca i més avesada a passar trams tècnics de roca i la gent corredora. En Fran s'escapa un pél per davant, però l'enganxo arribant a Núria.

A Núria tenim la sorpresa de que l'avituallament sòlid de pasta s'ha acabat. Així que mengem tota la fruita que podem i tirem amunt cap al Puigmal, superant més de 900 metres de pujada. Aquí la gent ja va prou distanciada i el pas és lent. En Fran està millor i tira. Ja no el veuré més...

Arribo a dalt del Puigmal i m'emociono al veure a la Dolo, en Juanito i el Paco del CEI i m'abraço a ells. Quasi ploro... però tiro avall abans que no em congeli. La temperatura a tornat a baixar i realment fa molt fred. Baixo per la carena en direcció a Corral Blanc sol, disfrutant del paisatge (ara s'ha destapat i fa ressol) i veient a cavalls i vaques pasturar. Queden poques hores de llum i vull intentar arribar de dia a la pujada de Coma Ermada. Així que accelero el pas i trotant trotant arribo a Corral Blanc. En Fran em porta 20 minuts, així que paro lo mínim per menjar i tiro cap a Planoles.

A Planoles agafo una galeta i tiro avall fins l'inici de la pujada. Ja haig de posar el frontal i inicio els 900 metres d'ascens. Segueixo sol i no trobo a ningú. Vaig a un ritme lent, però prou bo (penso) com per seguir amb garanties d'acabar. Arribo a dalt i una boira espessa em fa la guitza i no veig les cintes. On cony estan les cintes?! Al cap d'uns minuts trobo uns llums. Són gent que també les està buscant. Fem un reagrupament i entre uns i altres anem resseguint les cintes perdudes enmig de la boira i baixem cap al Santuari de Montgrony. Estem al km.74 i el cansament ja no deixa pensar gaire. M'haig d'asseure durant 15 minuts i menjar algo, lentament, per evitar una pàjara. Aquí la gent ja abandona de 4 en 4 i jo no vull ni pensar en abandonar. És massa llaminer.

El camí de Montgrony fins a Campdevànol és un continu puja i baixa i molt monòton. Aquí m'entra la son i torno a parar 5 minuts, assegut a un arbre, per prendre'm algo per despertar. Bec i menjo una glucosa i torno a fotre'm les piles. Fins i tot torno a trotar en curts trams. Avanço a un grupet i baixem fins a trobar Campdevànol. Torna a plegar gent, però vull continuar, vull assaborir la victòria. Trobo a en Miquel Cinca que em dona ànims i tiro cap a Saltor. Son les 4.25 de la matinada i queden poques hores de foscor. Això m'anima.

Els 700 metres de desnivell de pujada a Saltor se'm fan eterns i puja força dret. Torno a parar 2 o 3 cops a respirar i em deixo atrapar per un grupet. Els segueixo fins a cercar el control de Saltor, ja de dia. Són les 6.30 del matí i només queden 12 km. Ara sí que veig que ho puc aconseguir. El tram final combina baixades dretes amb trams de pista. És el meu terreny. Avanço a un participant que va destrossat (un pél més que jo) i arribo a les proximitats de Sant Joan. Aquí truco a Fran, que fa 1 h 30 minuts que ha arribat i ens felicitem. També ho ha passat fatal..

Travesso el pont de pedra i entro trotant per l'arc d'arribada, deixant el meu crono en 27h 13 minuts. He patit però he disfrutat com mai. L'Ultra de l'Emmona ja està al sac.

Travessa del Montseny: Bones sensacions.

Diumenge tocava córrer a la 36a Travessa del Montseny. Un itinerari que ja el sabem de memòria, de fet és la meva 14a participació.

El vespre anterior el Barça havia guanyat la 4a Copa d'Europa de futbol i ben poc vaig dormir. Tot i això, a les 4 de la matinada estava a Gualba agafant l'autocar que ens portaria a Aiguafreda, punt de sortida.

En Fran i jo ens col·locàvem a la linea de sortida amb la intenció de baixar de les 7 hores, cosa factible ja que estem molt millor de forma que anys anteriors. Poc abans del tret de sortida s'ajunta l'Arnau Parera, que diu estar lesionat i no podrà tirar gaire fort.

A les cinc en punt sortim disparats cap al Tagamanent i aviat marquem un ritme prou fort com per anar deixant gent al darrera. L'Arnau el deixem al segon km i pràcticament ja no el veurem més en tota la travessa. Coronem el cim del Tagamanent en 54 minuts i baixem com senglars fins a trobar el Pla de la Calma.

Tot trotant a ritme "cochinero" anem fent la goma amb uns quants corredors i fem passar els quilòmetres el més ràpid possible. En 2 hores 11 minuts cerquem Collformic, on endrapem un donut i un te amb llimona i comencem a pujar el Matagalls. Jo no puc seguir el ritme infernal d'en Fran i li dic que tiri sense problemes. Em diu que es troba força bé i dedueixo que avui trencarà el seu temps personal. Així que mentre ell es va alllunyant a ritme jabalí, vaig tirant al meu ritme constant fins a arribar al Matagalls en 2 h 57 minuts.

Baixo a Sant Marçal força ràpid, encara que amb precaució per no acabar de fotre'm mal el turmell que m'havia torçat uns moments abans. La gent va prou forta, però sóc conscient que si no m'allunyo gaire d'aquests grups de corredors acabaré bé. Aturo el cronòmetre al control de Sant Marçal en 3 h 41 minuts, menjo un entrepà de bimbo i bec dos gots de coca-cola fresca a tot drap. Hi ha un parell de nois que pugen a un ritme bo. M'hi enganxo al darrera i els segueixo tres quartes parts de la pujada a Les Agudes. Els deixo al darrera en un moment de titubeig en un flanqueig i tiro amunt amb la il·lusió de veure passar en Fran. Però deu anar força més ràpid, perquè ja no el veuré fins a l'arribada. Faig els ultims metres de l'ascensió a Les Agudes amb la llengua fora i fitxo en 4 h 30 minuts.

Comença a apretar el sol a aquesta hora del matí (9.30) però penso que no l'agafaré gaire. Corro per un corriol trencat i ple de pedres al tran-tran fins cercar el properTuró de l'Home. Avituallament de fruita, control a dalt l'observatori i avall sense contemplança. Queden 15 km de baixada. Si el turmell no em fa la guitza crec que baixaré ràpid, ja que les cames em responen bé. Faig el descens a Santa Fe a ritme jabalí per la fullaraca. Arribant a la Font dels Passabets entrebanco de la forma més absurda, amb el resultat d'unes rascades sense importància al colze. Fitxo al control en 5 h 15 minuts. Endrapo un parell de llesquetes amb mermelada i només penso en repetir lse 6h 28 de l'any 2000.

A ritme suau, ressegueixo el pantà de Santa Fe fins a creuar-lo. Un cop travessat agafem la pista que ens durà a Gualba. Dono la resta i més, avançant a uns 3 corredors. Arribant a la Mina n'atrapo un altre, però sóc incapaç de rebassar-lo. Mantinc el 14è lloc fins a l'arribada a Gualba i trenco el meu rècord personal deixant-lo en 6 h 12 minuts. M'abraço a en Fran que ha baixat de les 6 hores (5 h 57 minuts i 8è general) i ens felicitem mutuament.

Anar recuperant forces

Tocava descansar després de l'Ultra de Barcelona. He estat 10 dies "en el dique seco" recuperant l'estat de forma. No es que tingués problemes musculars, ja que vaig acabar prou bé, sinò que les cames no responien com calia, com si haguessin perdut tota la força adquirida els últims mesos. Ja diuen que el millor entrenament és un bon descans i així ho he fet.

Aquests dies m'han fet pensar i he decidit no participar al Ultra de Coll de Nargó, en el qual ja estava inscrit. Vull fer una bona preparació durant el mes de juny per la tralla que hi haurà al juliol, com és la Núria-Berga i l'Ultra Trail de l'Emmona.

Aquesta setmana, dos entrenaments per tal d'anar agafant força a les cames. El circuit de la cursa dels Mussols (Sant Quirze del Vallès) va de conya, amb corriols amunt i avall durant quasi 12 Km.

Diumenge participaré a la clàssica Travessa del Montseny, on fa 14 anys que hi corro. L'objectiu serà intentar baixar de les 7 hores. Ja veurem...

UT Barcelona: 110 Km de sol, fang i fetge

Aquest cap de setmana passat tocava primer test de la temporada, el UT BCN.
Després de tants entrenos i acumular volum era hora de posar a prova el cos. En aguardaven 110 Km per endavant i un desnivell de pujada prou considerable: 4.500 m.

La sortida va ser ràpida i aviat ens esperava la primera pujada del dia, a la Creu de Sant Isidre. La gent no para de córrer i passem el Km.10 en 1h 5 min. Començo a pensar en afluixar i prendre-ho amb molta calma, ja que es farà llarg.. Després fem un tram llarg per un corriol mig tapat per margalló i pedres que posen a prova els turmells. A la carretera d'accés a la Morella em trobo el bon amic Joan Maria Escuté, que ens fa un avituallament d'aigua. Quin crac!
La calor es fa present tot el dia i bec molt de líquid. Potser en tot el recorregut empasso 7 litros.

A Begues (km. 35) trobo el primer avituallament sòlid i menjo un bon plat de macarrons. Donaran força per seguir a bon ritme.
El control del corriol del Turó del Tabor es curren una llauna de coca-cola, que la bec poc a poc mentre pujo una de les pujades més fortes de l'itinerari. Poc més d'un km i mig ascendim 250 m... i la calor que apreta!

Baixem cap a Torroelles de Llobregat, que ens espera un bon plat d'espaguettis. I després una altra pujada, ara per pista, però també força dreta.

Retrobats de nou a Begues (km.68) porto un bon temps, encara que les cames comencen a patir. Menjo un altre plat de macarrons, coca-cola, em poso una mica de Perskindol a les cames i tiro milles. Val més no parar gaire, ja que ha començat a baixar la temperatura i vol ploure. M'enganxo amb un grupet de 3 força bo i pugem al Pla del Montau a bon ritme. A l'arribar a les antenes, comença a diluviar,

Arribo a Olesa de Bonesvalls (km.75) calat d'aigua fins els "cataplins", algo tocat, però no vull separar-me del grupet, em forço i els segueixo. Pujada a bon ritme i baixades a trote cochinero. Les rampes als isquiotibials volen fer acte de presència, però afluixo una mica.. no els hi vull donar la satisfacció de que em deixin tirat.

Baixem a Can Mitjans (control en mig del fangal)  fent-se de nit i trec el frontal Led Lenser (una meravella). Segueix plovent a bots i a barrals, però continuo amb bones sensacions. Ara només miro de no relliscar i de seguir el grupet. I així arribem a Can Grau. Toca seguir un tram del GR-5 que vaig fer en la Masquefa-Sitges, o sigui pedra i més pedra. El gràfic marca una bona baixada, però a mi em sembla més pla...

Ens endinsem per una riera que ens durà a Sant Pere de Ribes. I d'aquí cap a Sitges per la riera de Jafrà que, normalment va seca, però que amb tota la pluja caiguda m'arriba a la cintura. Després d' uns 20 minuts intentant emular a Rambo, i veure que es fa dificil seguir per allà, decidim amb un altre company pujar a la carretera d'accés a Sitges i fer l'últim tram per la vora.

Arribo pletòric a meta en 19h 35 min. Com m'agrada!

Cap de setmana de volum

Com les previsions del temps eren favorables i a falta de 15 dies pel primer Ultra, aquest cap de setmana era el propici per ultimar la preparació amb dos entrenaments de volum.

Dissabte, després d' un divendres anant a dormir a les tantes, tocava anar a prop de casa. I com no, a Sant Llorenç del Munt. Vaig fer una volta que feia temps volia fer:
Matadepera, camí dels Monjos, La Mola, el Montcau, Font del Llor, Coll de Palomeres, Riera de les Arenes, Coll de Grua, La Mola i baixar de nou a Matadepera pel camí dels Monjos. Un total de 37 Km. aproximadament, un desnivell positiu de 1.650 metres amb un temps de 5 hores.

Com he dit, vaig iniciar l'entrenament un pél tard (10 del matí) i, per tant, vaig trobar tot de gent pujant a La Mola i el Montcau, però a partir d'aquí a ningú. Hem va sobtar trobar encara força calamarsa als marges de la pedregada de dijous. Imagineu-vos la que devia caure per aquestes alçades! La baixada tècnica a la Font del Llor va ser una prova per veure el meu maltret turmell. La font rajava amb força i m'hi atanso a refrescar-me. Tot seguit pista avall i trencall cap al Coll de Palomeres (2 hores 25 minuts). Baixada a les Arenes i pujada a Coll de Grua en 40 minuts. "Vaig bé" penso, encara que la calor que fa m'ha fet xuclar el litro i mig d'aigua que porto i vaig sec. Apreto les dents per arribar en 4 hores a La Mola i beure'm una coca-cola. Paro ben bé 20 minuts per contemplar el paisatge i baixo cap a Matadepera per tancar una jornada completa.

Diumenge havia quedat amb el meu amic Fran i tocava Montserrat. Com per circumstàncies finalment no vam fer l'Ultra de Montserrat vam decidir fer un tram, a parts desconegut per nosaltres:

Collbató, Coves de Salnitre, Santa Cova, Monistrol, sender PR C-19 directe a Sant Benet, pujada dels Matxos, camí de l'Arrel, Pla de la Trinitat, Sant Salvador, Serra de les Lluernes, Sant Jeroni, camí vell, Sant Joan, Bassal dels Corbs, Clot de la Mònica i Collbató. 30 Km. i 1.500 metres de desnivell de pujada en 6 h 50 minuts.

Tot pujant a primera hora del matí cap a Montserrat, vam ser espectadors d'una espectacular sortida de sol. El ritme era prou bo com per mantenir una animada conversa, preparant la temporada que ens espera. Potser la més dura dels 16 anys que portem fent muntanya, caminades i bestieses vàries. Això ens esperona i pugem com unes gaceles cap a Sant Jeroni per baixar com uns senglars cap a Sant Joan, imposant un ritme vertiginós. Ai com entrebanqui... el turmell em fa la guitza en algun tram, però aviat s'escalfa i tirem milles.

Arribem de nou a Collbató a ritme maratonià i brindem aquesta fantàstica sortida amb unes "braves" i unes coca-coles.

Una de...Setmana Santa

Després del cansament del llarg viatge d'anada i tornada a la final de la Copa del Rey a València i afegit al temps d'aquesta primavera, poques ganes de sortir a trotar quedaven.
Tot i això, dos entrenaments curts a final de setmana i un puja-baixa a la Mola des de l'ermita de les Arenes (700 desn.+) van fer treure l'espina i ja hi som altre vegada.
S'acaben les sessions importants de volum abans del primer ultra. Esperem que hi hagi sorpresa a final de setmana.

Masquefa-Sitges: Tot anant cap a mar

Sempre li deia a la meva dona: "Un dia haig de provar anar corrent de casa dels teus pares, Masquefa, fins a tocar el mar, Sitges". I aquest dia va arribar el passat dissabte.
47 Km separen ambdues localitats, tot seguint les marques blanques i vermelles del sender GR-5. Tot i que el recorregut es bastant "pistero", la veritat es que vaig trobar varietat de terreny:

Can Parellada-Gelida (14 Km, 1h 28 min): L'itinerari passa per amplis camps de vinyes, molt pistero i bastant corrible.

Gelida-Olesa de Bonesvalls (15'820 Km, 2h 08 min): Aquí el terreny canvia, amb pistes i camins pedregosos i un parell de pujades fortes però curtes. S'ha de vigilar el turmells baixant cap a Olesa.

Olesa de Bonesvalls-Sitges (16'660 Km, 2h 27 min): Combina trams amb pedres (estem al Parc del Garraf) amb trams de pista. Just a l'entrada de Sitges (Polígon industrial) les marques del GR-5 desapareixen, però anem cap a mar sense problemes.

Temps empleat: 6h 03 min + 15 min parades= 6h 18 min.
A una mitja de 7,43 Km/h.
Desnivell positiu (pujades): 1.115 m.

Per cert, el frontal Led Lenser, una passada. Tot i que només el vaig fer servir una mitja hora.

Ja tinc joguina nova!

La meva nova adquisició per als Ultres que s'apropen: el Led Lenser H7.
Després d'escoltar i llegir bons comentaris d'aquest frontal, finalment he decidit comprar-me'l a un "mòdic" preu de 50 euros (El Corte Inglés).
El TIKKA de Petzl ja no il·luminava prou i havia patit alguna torçada de turmell. I pels que anem a tot trap baixant trialeres juganeres calia quelcom més de llum.
Aquest dissabte, si no hi ha contratemps, faré el primer test amb ell. L'itinerari Masquefa-Sitges, tot seguint el sender GR-5 (46 Km i 1.100 m de desnivell positiu).

UTAG 2011: Els "matxos" garrotxins

Aquest dissabte vaig participar a l'Ultra Trail pirata de l'Alta Garrotxa (UTAG), organitzat i capitanejat pel bon amic Josep Artigas.

Cinc del matí i sortiem una tropa de 25 bojos de l'esglèsia d'Oix per afrontar els 60 Km de recorregut i els 3.200 m. positius, tot assolint els cims de Comanegra, Bassegoda (ens vam quedar al coll) i el Santuari del Mont. L'itinerari va recórrer també bells paratges com Talaixà i Sant Aniol, i travessava boscos frondosos i espectaculars. A més, el dia va acompanyar i vam gaudir d'unes magnífiques panoràmiques del Canigó, encara ben nevat.

El recorregut era força exigent, amb corriols tècnics i camins ben drets, com la pujada de Sant Aniol fins al coll de Bassegoda, o la pujada al santuari del Mont.

Finalment hi va haver "selecció natural" i només 14 persones vam assolir l'arribada a Besalú.

Per cert, l'Oriol Muñoz comença a ser un xaval a tenir en compte... una màquina!

Bon ambient "trailero" i molta gresca.

Fotos de l'UTAG:
https://picasaweb.google.com/101388544900944025078/UTAG?authkey=Gv1sRgCKfE0q7msMT85gE&feat=directlink
https://picasaweb.google.com/Doktor8/20110402UltraTrailAltaGarrotxa#
https://picasaweb.google.com/103797674145017591152/AltaGarrotxa#5591244568001710226

Track:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1586870
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1587425

Diumenge encara vaig tenir forces per fer un "entrenillu" de 15 Km per la Serra de Galliners.

L'Ultra pirata de Montserrat s'apropa...

Cursa dels Mussols 2011

Dissabte al vespre vaig participar a aquesta magnífica cursa, organitzada pels companys de Sant Quirze del Vallès. No les tenia totes amb mi, ja que divendres vaig fer el recorregut d'entrenament i hem vaig rebrincar el turmell en la baixada, posant en perill la meva participació.
El recorregut m'era familiar, ja que alguns dels trams són els que faig servir per entrenar diàriament. El recorregut, d'uns 12 km i 350 m de desnivell positiu, era divertit: pujades i baixades constants per corriols amples, corriols estrets i trams de pista, tot intentant no enfangar-te gaire.
Definitivament, em vaig adonar que el meu frontal Petzl Tikka no il·lumina gaire i l'hauré de canviar. Ja vaig prendre nota d'algun corredor que portava un bon "foco"...
Vaig compartir experiència amb el seleccionador de curses de muntanya de la FEEC, en Fernando Rosa, que se'm va escapar a les primeres rampes del recorregut però vaig atrapar-lo a les acaballes. Finalment, vam arribar plegats a la meta amb un temps de 58:44 i el 63è de la general. Ojo que no estamos tan mal!

1r entrenament UT Montserrat: 21 Km +1.217 -1.185 m

Diumenge 20 de març, 6.30 del matí. Començava a clarejar a El Bruc. Avui s'intuïa un dia radiant.
En Fran i un servidor ens disposavem a fer el primer entrenament/reconeixement del terreny del Ultra pirata per Montserrat. Vam sortir seguint les marques del PR C-78 fins a enllaçar amb el camí dels francesos, que ens duria a Sant Jeroni. Magnífiques vistes. Fins i tot un ramat de cabres salvatges van donar-nos la benvinguda. Aquí una curta però intensa baixada per la canal de Sant Jeroni ens menaria al GR-172, a les proximitats del santuari de Santa Cecilia. Tot pujant i baixant per aquest mateix sender, resseguint les agulles esbeltes de Montserrat. Pujada a refugi de Vicenç Barbé per, després d'una curta marrada, baixar pel Torrent del Lloro i Cova de l'Arcada fins retornar a El Bruc. Poc més de 21 Km i un desnivell considerable.

Aquesta setmana toca fer bondat per arribar en condicions a la cursa dels Mussols.

Xip,xap.. escalfant motors

Per fi una finestra de bon temps! Ja pensava que, amb tants terratrèmols i sacsejades, el món s'havia tornat del revés i el temps més propi del nord d'Europa s'havia instal·lat a casa nostra..

Ahir i avui, horeta d'entrenament pel peus de la Serra de Galliners, travessant tot el fangueig "habido y por haber" i fent xip-xap per travessar el torrent de la Betzuca, que raja aigüa a dojo. Les cames responen bé després de la Marató: bona senyal.

D'altra banda, els dies 7 i 8 d'abril es celebren, al Museu Olímpic de l'Esport de Barcelona, les 4es Jornades de Prevenció en l'esport. Prou interessant com per atansar-s'hi. Hi participaran eminències com el Dr. Joan Riera (metge CAR Sant Cugat) o Dr. Ricard Serra-Grima (cardiòleg Hospital Sant Pau), així com esportistes com Valentí Massana, Nani Roma o Arcadi Alibés.
Podeu trobar informació al web del Club Excta. de Gràcia.

Esperant

Esperant una finestra de bon temps per sortir a trotar. Encara que des de la Marató he preferit fer una mica el dropo i descansar bé el cos per l'exigent temporada que ens espera. Avui, 20 minutets d'estàtica per preparar cames.

De moment, apuntat a la Cursa dels Mussols el proper dia 26 de març a Sant Quirze del Vallès, Ultratrail de Barcelona els propers 14 i 15 de maig i Ultratrail de Coll de Nargó pels dies 4 i 5 de juny.

De moment us deixo un petit video del gran Marco Olmo, per anar motivant.

Marató de Barcelona 2011

Després d'un mes de febrer nefast, amb una grip com mai havia tingut i una lesió al tendó d'Aquiles, vaig afrontar la Marató amb l'esperança de realitzar, almenys, el mateix temps que l'edició anterior, fixada en 3h 24'54". Vaig patir de valent, però al final va sortir bé, aconseguint un meritori temps de 3h 23'07''.

Vaig disfrutar com mai, gaudint de cada alè del públic, de cada detall, i és el que m'emporto de record.
L'any que ve, MÉS!