Cap de setmana de volum

Com les previsions del temps eren favorables i a falta de 15 dies pel primer Ultra, aquest cap de setmana era el propici per ultimar la preparació amb dos entrenaments de volum.

Dissabte, després d' un divendres anant a dormir a les tantes, tocava anar a prop de casa. I com no, a Sant Llorenç del Munt. Vaig fer una volta que feia temps volia fer:
Matadepera, camí dels Monjos, La Mola, el Montcau, Font del Llor, Coll de Palomeres, Riera de les Arenes, Coll de Grua, La Mola i baixar de nou a Matadepera pel camí dels Monjos. Un total de 37 Km. aproximadament, un desnivell positiu de 1.650 metres amb un temps de 5 hores.

Com he dit, vaig iniciar l'entrenament un pél tard (10 del matí) i, per tant, vaig trobar tot de gent pujant a La Mola i el Montcau, però a partir d'aquí a ningú. Hem va sobtar trobar encara força calamarsa als marges de la pedregada de dijous. Imagineu-vos la que devia caure per aquestes alçades! La baixada tècnica a la Font del Llor va ser una prova per veure el meu maltret turmell. La font rajava amb força i m'hi atanso a refrescar-me. Tot seguit pista avall i trencall cap al Coll de Palomeres (2 hores 25 minuts). Baixada a les Arenes i pujada a Coll de Grua en 40 minuts. "Vaig bé" penso, encara que la calor que fa m'ha fet xuclar el litro i mig d'aigua que porto i vaig sec. Apreto les dents per arribar en 4 hores a La Mola i beure'm una coca-cola. Paro ben bé 20 minuts per contemplar el paisatge i baixo cap a Matadepera per tancar una jornada completa.

Diumenge havia quedat amb el meu amic Fran i tocava Montserrat. Com per circumstàncies finalment no vam fer l'Ultra de Montserrat vam decidir fer un tram, a parts desconegut per nosaltres:

Collbató, Coves de Salnitre, Santa Cova, Monistrol, sender PR C-19 directe a Sant Benet, pujada dels Matxos, camí de l'Arrel, Pla de la Trinitat, Sant Salvador, Serra de les Lluernes, Sant Jeroni, camí vell, Sant Joan, Bassal dels Corbs, Clot de la Mònica i Collbató. 30 Km. i 1.500 metres de desnivell de pujada en 6 h 50 minuts.

Tot pujant a primera hora del matí cap a Montserrat, vam ser espectadors d'una espectacular sortida de sol. El ritme era prou bo com per mantenir una animada conversa, preparant la temporada que ens espera. Potser la més dura dels 16 anys que portem fent muntanya, caminades i bestieses vàries. Això ens esperona i pugem com unes gaceles cap a Sant Jeroni per baixar com uns senglars cap a Sant Joan, imposant un ritme vertiginós. Ai com entrebanqui... el turmell em fa la guitza en algun tram, però aviat s'escalfa i tirem milles.

Arribem de nou a Collbató a ritme maratonià i brindem aquesta fantàstica sortida amb unes "braves" i unes coca-coles.