Travessa del Montseny: Bones sensacions.

Diumenge tocava córrer a la 36a Travessa del Montseny. Un itinerari que ja el sabem de memòria, de fet és la meva 14a participació.

El vespre anterior el Barça havia guanyat la 4a Copa d'Europa de futbol i ben poc vaig dormir. Tot i això, a les 4 de la matinada estava a Gualba agafant l'autocar que ens portaria a Aiguafreda, punt de sortida.

En Fran i jo ens col·locàvem a la linea de sortida amb la intenció de baixar de les 7 hores, cosa factible ja que estem molt millor de forma que anys anteriors. Poc abans del tret de sortida s'ajunta l'Arnau Parera, que diu estar lesionat i no podrà tirar gaire fort.

A les cinc en punt sortim disparats cap al Tagamanent i aviat marquem un ritme prou fort com per anar deixant gent al darrera. L'Arnau el deixem al segon km i pràcticament ja no el veurem més en tota la travessa. Coronem el cim del Tagamanent en 54 minuts i baixem com senglars fins a trobar el Pla de la Calma.

Tot trotant a ritme "cochinero" anem fent la goma amb uns quants corredors i fem passar els quilòmetres el més ràpid possible. En 2 hores 11 minuts cerquem Collformic, on endrapem un donut i un te amb llimona i comencem a pujar el Matagalls. Jo no puc seguir el ritme infernal d'en Fran i li dic que tiri sense problemes. Em diu que es troba força bé i dedueixo que avui trencarà el seu temps personal. Així que mentre ell es va alllunyant a ritme jabalí, vaig tirant al meu ritme constant fins a arribar al Matagalls en 2 h 57 minuts.

Baixo a Sant Marçal força ràpid, encara que amb precaució per no acabar de fotre'm mal el turmell que m'havia torçat uns moments abans. La gent va prou forta, però sóc conscient que si no m'allunyo gaire d'aquests grups de corredors acabaré bé. Aturo el cronòmetre al control de Sant Marçal en 3 h 41 minuts, menjo un entrepà de bimbo i bec dos gots de coca-cola fresca a tot drap. Hi ha un parell de nois que pugen a un ritme bo. M'hi enganxo al darrera i els segueixo tres quartes parts de la pujada a Les Agudes. Els deixo al darrera en un moment de titubeig en un flanqueig i tiro amunt amb la il·lusió de veure passar en Fran. Però deu anar força més ràpid, perquè ja no el veuré fins a l'arribada. Faig els ultims metres de l'ascensió a Les Agudes amb la llengua fora i fitxo en 4 h 30 minuts.

Comença a apretar el sol a aquesta hora del matí (9.30) però penso que no l'agafaré gaire. Corro per un corriol trencat i ple de pedres al tran-tran fins cercar el properTuró de l'Home. Avituallament de fruita, control a dalt l'observatori i avall sense contemplança. Queden 15 km de baixada. Si el turmell no em fa la guitza crec que baixaré ràpid, ja que les cames em responen bé. Faig el descens a Santa Fe a ritme jabalí per la fullaraca. Arribant a la Font dels Passabets entrebanco de la forma més absurda, amb el resultat d'unes rascades sense importància al colze. Fitxo al control en 5 h 15 minuts. Endrapo un parell de llesquetes amb mermelada i només penso en repetir lse 6h 28 de l'any 2000.

A ritme suau, ressegueixo el pantà de Santa Fe fins a creuar-lo. Un cop travessat agafem la pista que ens durà a Gualba. Dono la resta i més, avançant a uns 3 corredors. Arribant a la Mina n'atrapo un altre, però sóc incapaç de rebassar-lo. Mantinc el 14è lloc fins a l'arribada a Gualba i trenco el meu rècord personal deixant-lo en 6 h 12 minuts. M'abraço a en Fran que ha baixat de les 6 hores (5 h 57 minuts i 8è general) i ens felicitem mutuament.