Després de tants entrenos i acumular volum era hora de posar a prova el cos. En aguardaven 110 Km per endavant i un desnivell de pujada prou considerable: 4.500 m.
La sortida va ser ràpida i aviat ens esperava la primera pujada del dia, a la Creu de Sant Isidre. La gent no para de córrer i passem el Km.10 en 1h 5 min. Començo a pensar en afluixar i prendre-ho amb molta calma, ja que es farà llarg.. Després fem un tram llarg per un corriol mig tapat per margalló i pedres que posen a prova els turmells. A la carretera d'accés a la Morella em trobo el bon amic Joan Maria Escuté, que ens fa un avituallament d'aigua. Quin crac!
La calor es fa present tot el dia i bec molt de líquid. Potser en tot el recorregut empasso 7 litros.
A Begues (km. 35) trobo el primer avituallament sòlid i menjo un bon plat de macarrons. Donaran força per seguir a bon ritme.
El control del corriol del Turó del Tabor es curren una llauna de coca-cola, que la bec poc a poc mentre pujo una de les pujades més fortes de l'itinerari. Poc més d'un km i mig ascendim 250 m... i la calor que apreta!
Baixem cap a Torroelles de Llobregat, que ens espera un bon plat d'espaguettis. I després una altra pujada, ara per pista, però també força dreta.
Retrobats de nou a Begues (km.68) porto un bon temps, encara que les cames comencen a patir. Menjo un altre plat de macarrons, coca-cola, em poso una mica de Perskindol a les cames i tiro milles. Val més no parar gaire, ja que ha començat a baixar la temperatura i vol ploure. M'enganxo amb un grupet de 3 força bo i pugem al Pla del Montau a bon ritme. A l'arribar a les antenes, comença a diluviar,
Arribo a Olesa de Bonesvalls (km.75) calat d'aigua fins els "cataplins", algo tocat, però no vull separar-me del grupet, em forço i els segueixo. Pujada a bon ritme i baixades a trote cochinero. Les rampes als isquiotibials volen fer acte de presència, però afluixo una mica.. no els hi vull donar la satisfacció de que em deixin tirat.
Baixem a Can Mitjans (control en mig del fangal) fent-se de nit i trec el frontal Led Lenser (una meravella). Segueix plovent a bots i a barrals, però continuo amb bones sensacions. Ara només miro de no relliscar i de seguir el grupet. I així arribem a Can Grau. Toca seguir un tram del GR-5 que vaig fer en la Masquefa-Sitges, o sigui pedra i més pedra. El gràfic marca una bona baixada, però a mi em sembla més pla...
Ens endinsem per una riera que ens durà a Sant Pere de Ribes. I d'aquí cap a Sitges per la riera de Jafrà que, normalment va seca, però que amb tota la pluja caiguda m'arriba a la cintura. Després d' uns 20 minuts intentant emular a Rambo, i veure que es fa dificil seguir per allà, decidim amb un altre company pujar a la carretera d'accés a Sitges i fer l'últim tram per la vora.
Arribo pletòric a meta en 19h 35 min. Com m'agrada!
Estas hecho un campeón.
ResponderEliminar