lunes, 16 de julio de 2012
Descobrint Sant Llorenç del Munt: Pujada a la Mola per Roca Petanta i la Serra de Sescorts
Sortida de divendres 13 de juliol
martes, 3 de julio de 2012
Ultra Trail de l'Emmona (106 Km i 8300 m+). Ho he tornat a aconseguir!
El passats 16 i 17 de juny de 2012 es va celebrar el 3r Ultra Trail de l'Emmona, enguany Campionat de Catalunya d'Ultra resistència. Una verdadera prova de foc per veure com estàvem de forces de cara a l' objectiu de la temporada el proper mes d'agost, el Grand Raid des Pyrennés.
Ja a primera hora del matí, mentre esperava l'hora de la sortida, saludaves a cares conegudes: el grup Tallaferros al complert, Manolo Real, Xaume, Paco Ramos i un llarg etcètera de gent amb la que comparteixes aquesta afició com són els ultres de muntanya.
Amb musica grallera i focs encetem l'aventura d'afrontar aquests 106 km de recorregut d'una duresa extrema. Mirant el rellotge per calibrar el pulsòmetre, m'adono que vaig l'últim. Aviat, amb les primeres rampes la cosa es posarà a lloc. Tot pujant al primer "puro" del dia, el Puig Estela, avancem el grup alegre i rialler dels Tres Trastos Team (TTT). Tot just 2 hores i fitxem al primer control. Es comença a notar la calor i avui apretarà de valent.
Baixant cap a Planoles la faig petar amb en Fran i, com si res, arribem al primer avituallament. Cal omplir el bidó d'aigua ja que toca pujada forta i un llarg tram sense poder reomplir. Mengem tot el que podem: fruita, entrepà de motlle de pernil dolç, etc. L'Assumpta i l'Inés no paren de fer fotos mentre xerro amb el Gralla de la calor que van patir a l'ultra de Coll de Nargó.
Sortint del poble m'adono que em deixo el pal a l'avituallament. Merda! Torno enrera i l'agafo. Sense ell ho tindria ben fotut... Miro el pulsòmetre i m'instal·lo a les 160 pulsacions, mentre li dic a en Fran que afluixi per a que pugui mantenir el ritme. Sempre fem aquesta tàctica i no ens va del tot malament. Pugem força bé i relaxats. A punt de coronar un coll, atrapem a en Bodi que va totalment fos. No és el seu dia, però penso que es recuperarà amb el temps. Això és molt llarg!
Sense més, arribem al coll de Tres Pics. Endrapem el bol de pasta i fruita. Estic molt bé. Li dic a en Bodi que s'enganxi amb nosaltres, que anem regulant molt. Però no m'ho compra i es queda una estona més. Baixem cap a Coma de Vaca i, seguidament, comencem a pujar el coll de la Marrana. Aquí començo a tenir una mica de pàjara. No vaig fi i demano a Fran reduïr el ritme. Però les fortes pendents herboses em deixen ko i arribo al coll destrossat. Em sento marejat i els quadriceps es posen durs com pedres. La pujada al Bastiments és un infern i no ho veig clar. En Fran em mira i veu que no marxo. Em ratllo. Penso en què he fallat: m'he avituallat bé, he begut força aigua.. no sé que passa???
En Fran m'espera dalt el Bastiments i li dic que tiri. Jo faré un pensament mentre vaig a Núria i allà decidiré que faig. Hem despedeixo i faig la meva. El tram és tècnic i cal flanquejar un tram de rocs mentre anem coronant diferents cims com el Pic del Freser, el de l'Infern, el Noucreus.. Entrebanco amb un roc i em faig mal a la mà. Definitivament no vaig bé.
Un cop coronat el Noucreus baixo cap a Núria amb el convenciment de plegar. A mitja baixada, trobo amb en Jaume Teixidó que fa fotos i m'anima. Arribo a Núria a les 16.35 h i agafo el bol de pasta i un got de coca-cola que m'omple un xicotet simpàtic. Rumio i rumio.. L'Assumpta diu que en Bodi està a punt d'arribar. Penso: "si ell tira, jo també".
Dit i fet, emprenem els dos la pujada cap al Puigmal tocades les 5 de la tarda. Començo a poc a poc, però de seguida el vaig deixant enrere. Va pitjor que jo, penso. Vaig tirant, intentant atrapar al següent participant que tinc a davant. És la Mariona de Banyoles, amb la qual compartirem molts km després..
Arribo dalt el Puigmal amb música discotequera en 13 hores justes. El dia comença a caure i ja s'intueixen tons ataronjats al cel. Sense entretenir-me començo a baixar cap a Corral Blanc. Truco a en Fran i em diu que va bé, que està arribant a Planoles, o sigui que em porta dues hores ben bones d'avantatge. A mitja baixada em trobo amb l'Oriol Antolí que em rebifa amb els seus ànims i baixo més content que un gínjol. A Corral Blanc paro poc, lo just per menjar un tros de pa de motlle i un iogurt. Baixo amb el grup de Banyoles fins a Planoles, on trobo a en Juanlu tallaferro que m'explica que abandona..
A Planoles retrobo l'Assumpta i l'Irene, acompanyades per l'Àngela i el Ppong. M'avituallo mentre espero la bossa de recanvi... que tarda inexplicablement... Fins al punt que m'emprenyo una mica i la trobo jo mateix! Em diuen que el capi Artigas torna al control. A mitja pujada al Coma Ermada ha començat a vomitar i va baldat de l'estòmac. Amb energia, començo a tirar cap al "purito" del Coma Ermada, una paret de 800 metres en uns 4 km. Aviat enganxo el grup de Banyoles i ja no els deixo fins quasi el final. Arribem una bona colla dalt el Coma Ermada i comencem a baixar cap a Campelles.
Caminar.. caminar... només penso en seguir roda. El tram se'm fa etern. Haig de parar cinc minuts a dormir una mica ja que no puc més, em moro de son. Ja una mica despert, torno a posar l'automàtic i tiro cap a Campelles. Trams encimentats, camins inecabables i el poble que no apareix. Per fi, després de 20:42 min hi arribo. I quina sorpresa! Trobo a en Fran descansant. Diu que plega.. No m'ho puc creure! S'ha ratllat en l'últim tram i decideix plegar. Rumio si deixar-ho també, però les ganes de superar la temible pujada al Taga pot amb mi i decideixo continuar.
Baixem cap a Ribes de Freser en plena nit, toquen les 4 de la matinada. Menjo mig donut, omplo el camel-back d'aigua i començo a pujar. Deixo anar al grup de Banyoles, que puja un pél més fort. Primer per pista agradable a través de bosc i després per herba, per unes pendents que ratllen el 40% d'inclinació. Comença a sortir el sol i els tons ataronjats il·luminen les muntanyes. Quasi al cim enganxo de nou el grup. Dalt del cim (24 h 17 min) paro i admiro el paisatge. Quin moment més fantàstic!
A mitja baixada paro. Els genolls grinyolen, però jo sóc més tossut. Baixo tranquilament al control de coll de Jou i menjo quatre ganyips. Només queden 12 km. Però quins 12! No s'acaben mai! A mig camí haig de tornar a parar a dormir cinc minutets. El cos vol pietat, però em rebelo i segueixo. Ja tocant a Sant Joan de les Abadesses, faig el camí del carrilet al trote i entro a meta en 27 h 29 min.
En ple èxtasi trobo a en Miquel Font del comitè de curses de la FEEC i em felicita. Amb prou feines menjo l'entrepà de butifarra de l'arribada i vaig cap al cotxe a trucar a en Fran i la Mireia. Vull una dutxa freda i tranquilitat.. que la trobo al càmping d'en Fran. Aplaudiments, menjar i piscina. Bona combinació (gràcies Fran!).
Ara ja toca pensar en el proper objectiu: Grand Raid des Pyrennés (160 km i 10.000 m+)
Ja a primera hora del matí, mentre esperava l'hora de la sortida, saludaves a cares conegudes: el grup Tallaferros al complert, Manolo Real, Xaume, Paco Ramos i un llarg etcètera de gent amb la que comparteixes aquesta afició com són els ultres de muntanya.
Amb musica grallera i focs encetem l'aventura d'afrontar aquests 106 km de recorregut d'una duresa extrema. Mirant el rellotge per calibrar el pulsòmetre, m'adono que vaig l'últim. Aviat, amb les primeres rampes la cosa es posarà a lloc. Tot pujant al primer "puro" del dia, el Puig Estela, avancem el grup alegre i rialler dels Tres Trastos Team (TTT). Tot just 2 hores i fitxem al primer control. Es comença a notar la calor i avui apretarà de valent.
Baixant cap a Planoles la faig petar amb en Fran i, com si res, arribem al primer avituallament. Cal omplir el bidó d'aigua ja que toca pujada forta i un llarg tram sense poder reomplir. Mengem tot el que podem: fruita, entrepà de motlle de pernil dolç, etc. L'Assumpta i l'Inés no paren de fer fotos mentre xerro amb el Gralla de la calor que van patir a l'ultra de Coll de Nargó.
Sortint del poble m'adono que em deixo el pal a l'avituallament. Merda! Torno enrera i l'agafo. Sense ell ho tindria ben fotut... Miro el pulsòmetre i m'instal·lo a les 160 pulsacions, mentre li dic a en Fran que afluixi per a que pugui mantenir el ritme. Sempre fem aquesta tàctica i no ens va del tot malament. Pugem força bé i relaxats. A punt de coronar un coll, atrapem a en Bodi que va totalment fos. No és el seu dia, però penso que es recuperarà amb el temps. Això és molt llarg!
Sense més, arribem al coll de Tres Pics. Endrapem el bol de pasta i fruita. Estic molt bé. Li dic a en Bodi que s'enganxi amb nosaltres, que anem regulant molt. Però no m'ho compra i es queda una estona més. Baixem cap a Coma de Vaca i, seguidament, comencem a pujar el coll de la Marrana. Aquí començo a tenir una mica de pàjara. No vaig fi i demano a Fran reduïr el ritme. Però les fortes pendents herboses em deixen ko i arribo al coll destrossat. Em sento marejat i els quadriceps es posen durs com pedres. La pujada al Bastiments és un infern i no ho veig clar. En Fran em mira i veu que no marxo. Em ratllo. Penso en què he fallat: m'he avituallat bé, he begut força aigua.. no sé que passa???
En Fran m'espera dalt el Bastiments i li dic que tiri. Jo faré un pensament mentre vaig a Núria i allà decidiré que faig. Hem despedeixo i faig la meva. El tram és tècnic i cal flanquejar un tram de rocs mentre anem coronant diferents cims com el Pic del Freser, el de l'Infern, el Noucreus.. Entrebanco amb un roc i em faig mal a la mà. Definitivament no vaig bé.
Un cop coronat el Noucreus baixo cap a Núria amb el convenciment de plegar. A mitja baixada, trobo amb en Jaume Teixidó que fa fotos i m'anima. Arribo a Núria a les 16.35 h i agafo el bol de pasta i un got de coca-cola que m'omple un xicotet simpàtic. Rumio i rumio.. L'Assumpta diu que en Bodi està a punt d'arribar. Penso: "si ell tira, jo també".
Dit i fet, emprenem els dos la pujada cap al Puigmal tocades les 5 de la tarda. Començo a poc a poc, però de seguida el vaig deixant enrere. Va pitjor que jo, penso. Vaig tirant, intentant atrapar al següent participant que tinc a davant. És la Mariona de Banyoles, amb la qual compartirem molts km després..
Arribo dalt el Puigmal amb música discotequera en 13 hores justes. El dia comença a caure i ja s'intueixen tons ataronjats al cel. Sense entretenir-me començo a baixar cap a Corral Blanc. Truco a en Fran i em diu que va bé, que està arribant a Planoles, o sigui que em porta dues hores ben bones d'avantatge. A mitja baixada em trobo amb l'Oriol Antolí que em rebifa amb els seus ànims i baixo més content que un gínjol. A Corral Blanc paro poc, lo just per menjar un tros de pa de motlle i un iogurt. Baixo amb el grup de Banyoles fins a Planoles, on trobo a en Juanlu tallaferro que m'explica que abandona..
A Planoles retrobo l'Assumpta i l'Irene, acompanyades per l'Àngela i el Ppong. M'avituallo mentre espero la bossa de recanvi... que tarda inexplicablement... Fins al punt que m'emprenyo una mica i la trobo jo mateix! Em diuen que el capi Artigas torna al control. A mitja pujada al Coma Ermada ha començat a vomitar i va baldat de l'estòmac. Amb energia, començo a tirar cap al "purito" del Coma Ermada, una paret de 800 metres en uns 4 km. Aviat enganxo el grup de Banyoles i ja no els deixo fins quasi el final. Arribem una bona colla dalt el Coma Ermada i comencem a baixar cap a Campelles.
Caminar.. caminar... només penso en seguir roda. El tram se'm fa etern. Haig de parar cinc minuts a dormir una mica ja que no puc més, em moro de son. Ja una mica despert, torno a posar l'automàtic i tiro cap a Campelles. Trams encimentats, camins inecabables i el poble que no apareix. Per fi, després de 20:42 min hi arribo. I quina sorpresa! Trobo a en Fran descansant. Diu que plega.. No m'ho puc creure! S'ha ratllat en l'últim tram i decideix plegar. Rumio si deixar-ho també, però les ganes de superar la temible pujada al Taga pot amb mi i decideixo continuar.
Baixem cap a Ribes de Freser en plena nit, toquen les 4 de la matinada. Menjo mig donut, omplo el camel-back d'aigua i començo a pujar. Deixo anar al grup de Banyoles, que puja un pél més fort. Primer per pista agradable a través de bosc i després per herba, per unes pendents que ratllen el 40% d'inclinació. Comença a sortir el sol i els tons ataronjats il·luminen les muntanyes. Quasi al cim enganxo de nou el grup. Dalt del cim (24 h 17 min) paro i admiro el paisatge. Quin moment més fantàstic!
A mitja baixada paro. Els genolls grinyolen, però jo sóc més tossut. Baixo tranquilament al control de coll de Jou i menjo quatre ganyips. Només queden 12 km. Però quins 12! No s'acaben mai! A mig camí haig de tornar a parar a dormir cinc minutets. El cos vol pietat, però em rebelo i segueixo. Ja tocant a Sant Joan de les Abadesses, faig el camí del carrilet al trote i entro a meta en 27 h 29 min.
En ple èxtasi trobo a en Miquel Font del comitè de curses de la FEEC i em felicita. Amb prou feines menjo l'entrepà de butifarra de l'arribada i vaig cap al cotxe a trucar a en Fran i la Mireia. Vull una dutxa freda i tranquilitat.. que la trobo al càmping d'en Fran. Aplaudiments, menjar i piscina. Bona combinació (gràcies Fran!).
Ara ja toca pensar en el proper objectiu: Grand Raid des Pyrennés (160 km i 10.000 m+)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)