Travessa del Montseny 2012

Com ja es preveïa, diumenge vam quedar ben xops d'aigüa.
Ja només arribar a la plaça d'Aiguafreda, el ruixat era prou intens com per quedar ben remullats abans de sortir. Lo millor, que no feia fred.
A les cinc en punt, tapat amb l'impermeable fins les celles, en Fran i jo iniciàvem la pujada al Tagamanent a ritme "jabalí" entre camins inundats per rierols baixant per tot arreu, mentre llampegava. Vaja, un panorama desolador. Però això no ens feia acovardir, al contrari, en una hora arribem al control. Fet!

Tocava trotar suavement al llarg de la pista del Pla de la Calma mentre la feiem petar. Para de ploure, però la boira embolcalla el paisatge. Arribem a Collformic i parem el just per endrapar algun donut i un got d'Acquarius. Just arriba la primera dona, que l'agafaré de "llebre" per a que em tibi per pujar al Matagalls. El Fran tira fort i el deixo anar, impossible de seguir. Ja a dalt, els membres del control han de fitxar el nostre cartronet dins d'una tenda de campanya, ja que comença a pedregar un xic.

Entre humides fagedes, baixo amb compte el bonic camí que ens durà a Sant Marçal. Enguany l'avituallament està més aprop, molt millor. Encaro la pujada a les Agudes pel traçat del GR-5.2 (nou tram d'enguany). Pujada forta i sense descans que, en seguides llaçades, ens duu al coll de les Agudes. En una hora ja hi sóc. He suat de valent, però l'he pujada només amb una parada. Vaig bé.

Crestejo el camí emboirat fins al Turó de l'Home. Enguany no cal fitxar dalt de l'observatori, ja que trobem el control a peu de carretera. Porto quasi 5 hores per 32 km. No està gens malament, però veig dificil baixar el temps de l'any passat (rècord personal en 6 h 12 min). Baixo cap a Sant Marçal com un esperitat entre la fullaraca que, a trams, m'arribo a la cintura. En mitja hora arribo a l'avituallament.

Només resten 10 km fins a l'arribada. Corro deixant-me anar i aconsegueixo baixar força ràpid, tant ràpid que passo a dos corredors sense pietat i arribo sol a meta en 6 h 33 min, 16è de la general, segon millor temps personal i amb la sensació d'estar bé, però que encara falta preparació.

Fran, como no, s'apropa a les 6 hores. Una bèstia! Antonio de Arriba "abuelo" en 5 h 05.. sin palabras.

Aquest cap de setmana actuaré com a àrbitre FEEC a la Marató de Berga. Així que la propera actuació serà dilluns, festa a Barcelona. Una tricanal de la Mola potser?

Últimant la preparació de la temporada

Ja fa temps que no escric, i no serà per ganes.
Durant aquest temps he anat fent cosetes. Vaig aconseguir quedar el 26è de la general a la Cursa dels Mussols de Sant Quirze del Vallès, en el recorregut que tinc per la mà a força d'entrenar-hi cada dia.
Vaig fer mitja marató de Barcelona acompanyant al meu amic Fran i també vam fer el recorregut pirata dels Koales a Montserrat, 40 Km en 8h 30 min. Vaja, que no he parat quiet.

Aquest cap de setmana ha estat complert.
Divendres vaig gaudir d'una bona tarda amb l'amiga Elvira per una de les canals de la Tricanal de la Mola que vaig batejar: La canal de font de Neda.
Crec que és una de les pujades més fortes i amb més desnivell que es pot fer a la Mola, ja que en uns 4-5 km fas uns 687 m de desnivell de pujada.

L'excursió, que parteix de la riera de les Arenes (cruïlla del Dalmau) es magnífica per les vistes que s'hi poden contemplar i per la solitud que hi trobes.

Diumenge, Caminada Popular de Castellar del Vallès, de 17 Km, on la Mireia va tornar a superar-se a si mateixa. L'enhorabona!

La pròxima, aquest proper diumenge a la tradicional Travessa del Montseny, de 46 Km. Allà hi serem!

L'abuelo i la Mireia

Aquest passat dissabte vaig compartir un bon entreno amb el grup de l'abuelo (Toni, organitzador de la cursa de la Vall de Congost). Trobada impulsada des de la pàgina de corredors.cat, m'havia apuntat al grup dels "maquinorris" per anar una mica tibat i així veure l'estat de forma en que estava.
Aiguafreda, set del matí i amb sis graus sota zero, vam començar a un ritme trepidant pujant i baixant per les contrades del Montseny, glaçades i nevades en molts llocs encara. Els cracs ja imposaven el seu ritme i de seguida vaig quedar al furgó de cua.
Al cap d'una hora, va haver selecció natural i es va disgregar el grup. Uns quants vam anar directes a l'esmorzar a Can Bellver (sota el Tagamanent), on a la taula no hi faltava de res: botifarra, volls, etc..

Reprenent la marxa m'afegeixo al grup d'en Pau, que farà una bona retallada. Tot i això farem una bona pujada fins al peu de la Trona tot passant pels boscos ombrívols del Sot del Bac.

Finalment, 32 km i 1.800 metres de desnivell positiu de bon entrenament.

Diumenge, vam decidir amb la Mireia anar a la Serra de l'Obac i visitar la Font de la Pola i les Porquerisses. Tot i no ser una sortida dificil, l'estat dels camins plens de glaç i la neu que encara s'acumulava en alguns racons la van fer força "divertida".

Entrenant..

Mirant mapes per veure llocs diferents on anar a entrenar, vaig veure que dalt de Serra de Galliners hi passa el sender GR6, que va cap a Les Fonts de Terrassa i Olesa de Montserrat. Calculant els km que podia fer en una tirada matinal abans d'anar a la feina, vaig decidir que faria fins al barri de Les Martines (Terrassa), punt de confluència amb el GR96 que prové de Barcelona.

Aquest matí he fet aquest recorregut partint del pavelló de Sant Quirze del Vallès, punt d'inici de la cursa dels Mussols. Al final, entre anada i tornada, han sortit uns 17 km en 1 h 41 min. Les plantilles noves i les noves bambes "La Sportiva" han anat de conya.
Però m'ha sorprès la quantitat d'asfalt per on transita aquest sender. Suposo que és inevitable amb la quantitat de zona urbana que envolta el Vallès.

Dissabte, entrenament per la Vall del Congost (Montseny).

Objectiu de la temporada: Grand Raid des Pyrennés (160 Km i +9600 m)

Ja feia temps que tenia aquest Ultra de gran envergadura al cap. I ja estic apuntat!
Es realitzarà els propers 24,25 i 26 d'agost i serà una autèntica batalla. El seu llarg recorregut i el desnivell prou important, amb pujades de més de 2000 metres positius, faran que torni a patir, a tornar a baixar als inferns, tal i com va succeïr a l'Emmona de l'any passat (que per cert, repetirem!).
Tocarà prepar-se bé i afrontar-ho com un repte més, dels tants que m'he proposat i he aconseguit.
Una altra temporada de somnis, que ja comença..

Ultra Trail de l'Emmona: 107 Km i 8.300 desnivell +. Una passada!

Primer de tot perdoneu per tants dies sense escriure. A la meva dona la van operar recentment i he estat inactiu. Tot i això he fet alguna escapadeta i la Nuria-Queralt, que vaig haver de plegar a Gisclareny.
Tot i això, us explicaré la veritable proesa d'acabar un ultra tan bèstia com el d'aquest passat cap de setmana.

Dissabte, sis del matí. La sortida d'aquest ultra va ser com tots els altres, amb la gent anant a saco des del primer moment, com si fos una marató de muntanya. En Fran i jo ens posem a la cua i marquem un ritme de caminar prou bo. Les hores ja posaran a tothom al seu lloc.

Efectivament, passem pel Taga amb un sol radiant i ja comencem a avançar a gent. A Pardines tot just és el km. 20 i ja veiem abandonar a algú. Avui serà una escabetxina, pensem. Comencem a pujar lentament cap al Puig Cerverís, 1300 metres de pujada que no donen quasi cap respir. Tornem a avançar gent. Un cop a dalt, anem carenejant fins a cercar el Coll de Tres Pics mentre els nuvols i la boira van passant ràpidament. La temperatura baixa i ens hem d'abrigar.

A Coll de Tres Pics, emboirat, l'organització ha muntat un avituallament de 3 estrelles, amb pasta i fruita. Quin goig! Ara tornem a baixar cap a Coma de Vaca enmig de la boira. Aquí haig de parar al sr.Roca. La barreja de gels, barretes i pasta m'està fent estralls a l'estòmac! I tornem a pujar, ara cap a Coll de la Marrana i Bastiments, que quasi no veiem per la intensa boira. La sensació tèrmica és de sota zero i ens calcem fins i tot els guants.

Arribats al Bastiments encarem la part més espectacular de la prova, al resseguir la carena coronant els Pics de Freser, Infern, Superior de la Vaca i cercant el Coll de Noucreus. Aquí es veu clarament la diferència de participants, entre la gent muntanyenca i més avesada a passar trams tècnics de roca i la gent corredora. En Fran s'escapa un pél per davant, però l'enganxo arribant a Núria.

A Núria tenim la sorpresa de que l'avituallament sòlid de pasta s'ha acabat. Així que mengem tota la fruita que podem i tirem amunt cap al Puigmal, superant més de 900 metres de pujada. Aquí la gent ja va prou distanciada i el pas és lent. En Fran està millor i tira. Ja no el veuré més...

Arribo a dalt del Puigmal i m'emociono al veure a la Dolo, en Juanito i el Paco del CEI i m'abraço a ells. Quasi ploro... però tiro avall abans que no em congeli. La temperatura a tornat a baixar i realment fa molt fred. Baixo per la carena en direcció a Corral Blanc sol, disfrutant del paisatge (ara s'ha destapat i fa ressol) i veient a cavalls i vaques pasturar. Queden poques hores de llum i vull intentar arribar de dia a la pujada de Coma Ermada. Així que accelero el pas i trotant trotant arribo a Corral Blanc. En Fran em porta 20 minuts, així que paro lo mínim per menjar i tiro cap a Planoles.

A Planoles agafo una galeta i tiro avall fins l'inici de la pujada. Ja haig de posar el frontal i inicio els 900 metres d'ascens. Segueixo sol i no trobo a ningú. Vaig a un ritme lent, però prou bo (penso) com per seguir amb garanties d'acabar. Arribo a dalt i una boira espessa em fa la guitza i no veig les cintes. On cony estan les cintes?! Al cap d'uns minuts trobo uns llums. Són gent que també les està buscant. Fem un reagrupament i entre uns i altres anem resseguint les cintes perdudes enmig de la boira i baixem cap al Santuari de Montgrony. Estem al km.74 i el cansament ja no deixa pensar gaire. M'haig d'asseure durant 15 minuts i menjar algo, lentament, per evitar una pàjara. Aquí la gent ja abandona de 4 en 4 i jo no vull ni pensar en abandonar. És massa llaminer.

El camí de Montgrony fins a Campdevànol és un continu puja i baixa i molt monòton. Aquí m'entra la son i torno a parar 5 minuts, assegut a un arbre, per prendre'm algo per despertar. Bec i menjo una glucosa i torno a fotre'm les piles. Fins i tot torno a trotar en curts trams. Avanço a un grupet i baixem fins a trobar Campdevànol. Torna a plegar gent, però vull continuar, vull assaborir la victòria. Trobo a en Miquel Cinca que em dona ànims i tiro cap a Saltor. Son les 4.25 de la matinada i queden poques hores de foscor. Això m'anima.

Els 700 metres de desnivell de pujada a Saltor se'm fan eterns i puja força dret. Torno a parar 2 o 3 cops a respirar i em deixo atrapar per un grupet. Els segueixo fins a cercar el control de Saltor, ja de dia. Són les 6.30 del matí i només queden 12 km. Ara sí que veig que ho puc aconseguir. El tram final combina baixades dretes amb trams de pista. És el meu terreny. Avanço a un participant que va destrossat (un pél més que jo) i arribo a les proximitats de Sant Joan. Aquí truco a Fran, que fa 1 h 30 minuts que ha arribat i ens felicitem. També ho ha passat fatal..

Travesso el pont de pedra i entro trotant per l'arc d'arribada, deixant el meu crono en 27h 13 minuts. He patit però he disfrutat com mai. L'Ultra de l'Emmona ja està al sac.

Travessa del Montseny: Bones sensacions.

Diumenge tocava córrer a la 36a Travessa del Montseny. Un itinerari que ja el sabem de memòria, de fet és la meva 14a participació.

El vespre anterior el Barça havia guanyat la 4a Copa d'Europa de futbol i ben poc vaig dormir. Tot i això, a les 4 de la matinada estava a Gualba agafant l'autocar que ens portaria a Aiguafreda, punt de sortida.

En Fran i jo ens col·locàvem a la linea de sortida amb la intenció de baixar de les 7 hores, cosa factible ja que estem molt millor de forma que anys anteriors. Poc abans del tret de sortida s'ajunta l'Arnau Parera, que diu estar lesionat i no podrà tirar gaire fort.

A les cinc en punt sortim disparats cap al Tagamanent i aviat marquem un ritme prou fort com per anar deixant gent al darrera. L'Arnau el deixem al segon km i pràcticament ja no el veurem més en tota la travessa. Coronem el cim del Tagamanent en 54 minuts i baixem com senglars fins a trobar el Pla de la Calma.

Tot trotant a ritme "cochinero" anem fent la goma amb uns quants corredors i fem passar els quilòmetres el més ràpid possible. En 2 hores 11 minuts cerquem Collformic, on endrapem un donut i un te amb llimona i comencem a pujar el Matagalls. Jo no puc seguir el ritme infernal d'en Fran i li dic que tiri sense problemes. Em diu que es troba força bé i dedueixo que avui trencarà el seu temps personal. Així que mentre ell es va alllunyant a ritme jabalí, vaig tirant al meu ritme constant fins a arribar al Matagalls en 2 h 57 minuts.

Baixo a Sant Marçal força ràpid, encara que amb precaució per no acabar de fotre'm mal el turmell que m'havia torçat uns moments abans. La gent va prou forta, però sóc conscient que si no m'allunyo gaire d'aquests grups de corredors acabaré bé. Aturo el cronòmetre al control de Sant Marçal en 3 h 41 minuts, menjo un entrepà de bimbo i bec dos gots de coca-cola fresca a tot drap. Hi ha un parell de nois que pugen a un ritme bo. M'hi enganxo al darrera i els segueixo tres quartes parts de la pujada a Les Agudes. Els deixo al darrera en un moment de titubeig en un flanqueig i tiro amunt amb la il·lusió de veure passar en Fran. Però deu anar força més ràpid, perquè ja no el veuré fins a l'arribada. Faig els ultims metres de l'ascensió a Les Agudes amb la llengua fora i fitxo en 4 h 30 minuts.

Comença a apretar el sol a aquesta hora del matí (9.30) però penso que no l'agafaré gaire. Corro per un corriol trencat i ple de pedres al tran-tran fins cercar el properTuró de l'Home. Avituallament de fruita, control a dalt l'observatori i avall sense contemplança. Queden 15 km de baixada. Si el turmell no em fa la guitza crec que baixaré ràpid, ja que les cames em responen bé. Faig el descens a Santa Fe a ritme jabalí per la fullaraca. Arribant a la Font dels Passabets entrebanco de la forma més absurda, amb el resultat d'unes rascades sense importància al colze. Fitxo al control en 5 h 15 minuts. Endrapo un parell de llesquetes amb mermelada i només penso en repetir lse 6h 28 de l'any 2000.

A ritme suau, ressegueixo el pantà de Santa Fe fins a creuar-lo. Un cop travessat agafem la pista que ens durà a Gualba. Dono la resta i més, avançant a uns 3 corredors. Arribant a la Mina n'atrapo un altre, però sóc incapaç de rebassar-lo. Mantinc el 14è lloc fins a l'arribada a Gualba i trenco el meu rècord personal deixant-lo en 6 h 12 minuts. M'abraço a en Fran que ha baixat de les 6 hores (5 h 57 minuts i 8è general) i ens felicitem mutuament.