Travessa del Montseny: Bones sensacions.

Diumenge tocava córrer a la 36a Travessa del Montseny. Un itinerari que ja el sabem de memòria, de fet és la meva 14a participació.

El vespre anterior el Barça havia guanyat la 4a Copa d'Europa de futbol i ben poc vaig dormir. Tot i això, a les 4 de la matinada estava a Gualba agafant l'autocar que ens portaria a Aiguafreda, punt de sortida.

En Fran i jo ens col·locàvem a la linea de sortida amb la intenció de baixar de les 7 hores, cosa factible ja que estem molt millor de forma que anys anteriors. Poc abans del tret de sortida s'ajunta l'Arnau Parera, que diu estar lesionat i no podrà tirar gaire fort.

A les cinc en punt sortim disparats cap al Tagamanent i aviat marquem un ritme prou fort com per anar deixant gent al darrera. L'Arnau el deixem al segon km i pràcticament ja no el veurem més en tota la travessa. Coronem el cim del Tagamanent en 54 minuts i baixem com senglars fins a trobar el Pla de la Calma.

Tot trotant a ritme "cochinero" anem fent la goma amb uns quants corredors i fem passar els quilòmetres el més ràpid possible. En 2 hores 11 minuts cerquem Collformic, on endrapem un donut i un te amb llimona i comencem a pujar el Matagalls. Jo no puc seguir el ritme infernal d'en Fran i li dic que tiri sense problemes. Em diu que es troba força bé i dedueixo que avui trencarà el seu temps personal. Així que mentre ell es va alllunyant a ritme jabalí, vaig tirant al meu ritme constant fins a arribar al Matagalls en 2 h 57 minuts.

Baixo a Sant Marçal força ràpid, encara que amb precaució per no acabar de fotre'm mal el turmell que m'havia torçat uns moments abans. La gent va prou forta, però sóc conscient que si no m'allunyo gaire d'aquests grups de corredors acabaré bé. Aturo el cronòmetre al control de Sant Marçal en 3 h 41 minuts, menjo un entrepà de bimbo i bec dos gots de coca-cola fresca a tot drap. Hi ha un parell de nois que pugen a un ritme bo. M'hi enganxo al darrera i els segueixo tres quartes parts de la pujada a Les Agudes. Els deixo al darrera en un moment de titubeig en un flanqueig i tiro amunt amb la il·lusió de veure passar en Fran. Però deu anar força més ràpid, perquè ja no el veuré fins a l'arribada. Faig els ultims metres de l'ascensió a Les Agudes amb la llengua fora i fitxo en 4 h 30 minuts.

Comença a apretar el sol a aquesta hora del matí (9.30) però penso que no l'agafaré gaire. Corro per un corriol trencat i ple de pedres al tran-tran fins cercar el properTuró de l'Home. Avituallament de fruita, control a dalt l'observatori i avall sense contemplança. Queden 15 km de baixada. Si el turmell no em fa la guitza crec que baixaré ràpid, ja que les cames em responen bé. Faig el descens a Santa Fe a ritme jabalí per la fullaraca. Arribant a la Font dels Passabets entrebanco de la forma més absurda, amb el resultat d'unes rascades sense importància al colze. Fitxo al control en 5 h 15 minuts. Endrapo un parell de llesquetes amb mermelada i només penso en repetir lse 6h 28 de l'any 2000.

A ritme suau, ressegueixo el pantà de Santa Fe fins a creuar-lo. Un cop travessat agafem la pista que ens durà a Gualba. Dono la resta i més, avançant a uns 3 corredors. Arribant a la Mina n'atrapo un altre, però sóc incapaç de rebassar-lo. Mantinc el 14è lloc fins a l'arribada a Gualba i trenco el meu rècord personal deixant-lo en 6 h 12 minuts. M'abraço a en Fran que ha baixat de les 6 hores (5 h 57 minuts i 8è general) i ens felicitem mutuament.

Anar recuperant forces

Tocava descansar després de l'Ultra de Barcelona. He estat 10 dies "en el dique seco" recuperant l'estat de forma. No es que tingués problemes musculars, ja que vaig acabar prou bé, sinò que les cames no responien com calia, com si haguessin perdut tota la força adquirida els últims mesos. Ja diuen que el millor entrenament és un bon descans i així ho he fet.

Aquests dies m'han fet pensar i he decidit no participar al Ultra de Coll de Nargó, en el qual ja estava inscrit. Vull fer una bona preparació durant el mes de juny per la tralla que hi haurà al juliol, com és la Núria-Berga i l'Ultra Trail de l'Emmona.

Aquesta setmana, dos entrenaments per tal d'anar agafant força a les cames. El circuit de la cursa dels Mussols (Sant Quirze del Vallès) va de conya, amb corriols amunt i avall durant quasi 12 Km.

Diumenge participaré a la clàssica Travessa del Montseny, on fa 14 anys que hi corro. L'objectiu serà intentar baixar de les 7 hores. Ja veurem...

UT Barcelona: 110 Km de sol, fang i fetge

Aquest cap de setmana passat tocava primer test de la temporada, el UT BCN.
Després de tants entrenos i acumular volum era hora de posar a prova el cos. En aguardaven 110 Km per endavant i un desnivell de pujada prou considerable: 4.500 m.

La sortida va ser ràpida i aviat ens esperava la primera pujada del dia, a la Creu de Sant Isidre. La gent no para de córrer i passem el Km.10 en 1h 5 min. Començo a pensar en afluixar i prendre-ho amb molta calma, ja que es farà llarg.. Després fem un tram llarg per un corriol mig tapat per margalló i pedres que posen a prova els turmells. A la carretera d'accés a la Morella em trobo el bon amic Joan Maria Escuté, que ens fa un avituallament d'aigua. Quin crac!
La calor es fa present tot el dia i bec molt de líquid. Potser en tot el recorregut empasso 7 litros.

A Begues (km. 35) trobo el primer avituallament sòlid i menjo un bon plat de macarrons. Donaran força per seguir a bon ritme.
El control del corriol del Turó del Tabor es curren una llauna de coca-cola, que la bec poc a poc mentre pujo una de les pujades més fortes de l'itinerari. Poc més d'un km i mig ascendim 250 m... i la calor que apreta!

Baixem cap a Torroelles de Llobregat, que ens espera un bon plat d'espaguettis. I després una altra pujada, ara per pista, però també força dreta.

Retrobats de nou a Begues (km.68) porto un bon temps, encara que les cames comencen a patir. Menjo un altre plat de macarrons, coca-cola, em poso una mica de Perskindol a les cames i tiro milles. Val més no parar gaire, ja que ha començat a baixar la temperatura i vol ploure. M'enganxo amb un grupet de 3 força bo i pugem al Pla del Montau a bon ritme. A l'arribar a les antenes, comença a diluviar,

Arribo a Olesa de Bonesvalls (km.75) calat d'aigua fins els "cataplins", algo tocat, però no vull separar-me del grupet, em forço i els segueixo. Pujada a bon ritme i baixades a trote cochinero. Les rampes als isquiotibials volen fer acte de presència, però afluixo una mica.. no els hi vull donar la satisfacció de que em deixin tirat.

Baixem a Can Mitjans (control en mig del fangal)  fent-se de nit i trec el frontal Led Lenser (una meravella). Segueix plovent a bots i a barrals, però continuo amb bones sensacions. Ara només miro de no relliscar i de seguir el grupet. I així arribem a Can Grau. Toca seguir un tram del GR-5 que vaig fer en la Masquefa-Sitges, o sigui pedra i més pedra. El gràfic marca una bona baixada, però a mi em sembla més pla...

Ens endinsem per una riera que ens durà a Sant Pere de Ribes. I d'aquí cap a Sitges per la riera de Jafrà que, normalment va seca, però que amb tota la pluja caiguda m'arriba a la cintura. Després d' uns 20 minuts intentant emular a Rambo, i veure que es fa dificil seguir per allà, decidim amb un altre company pujar a la carretera d'accés a Sitges i fer l'últim tram per la vora.

Arribo pletòric a meta en 19h 35 min. Com m'agrada!

Cap de setmana de volum

Com les previsions del temps eren favorables i a falta de 15 dies pel primer Ultra, aquest cap de setmana era el propici per ultimar la preparació amb dos entrenaments de volum.

Dissabte, després d' un divendres anant a dormir a les tantes, tocava anar a prop de casa. I com no, a Sant Llorenç del Munt. Vaig fer una volta que feia temps volia fer:
Matadepera, camí dels Monjos, La Mola, el Montcau, Font del Llor, Coll de Palomeres, Riera de les Arenes, Coll de Grua, La Mola i baixar de nou a Matadepera pel camí dels Monjos. Un total de 37 Km. aproximadament, un desnivell positiu de 1.650 metres amb un temps de 5 hores.

Com he dit, vaig iniciar l'entrenament un pél tard (10 del matí) i, per tant, vaig trobar tot de gent pujant a La Mola i el Montcau, però a partir d'aquí a ningú. Hem va sobtar trobar encara força calamarsa als marges de la pedregada de dijous. Imagineu-vos la que devia caure per aquestes alçades! La baixada tècnica a la Font del Llor va ser una prova per veure el meu maltret turmell. La font rajava amb força i m'hi atanso a refrescar-me. Tot seguit pista avall i trencall cap al Coll de Palomeres (2 hores 25 minuts). Baixada a les Arenes i pujada a Coll de Grua en 40 minuts. "Vaig bé" penso, encara que la calor que fa m'ha fet xuclar el litro i mig d'aigua que porto i vaig sec. Apreto les dents per arribar en 4 hores a La Mola i beure'm una coca-cola. Paro ben bé 20 minuts per contemplar el paisatge i baixo cap a Matadepera per tancar una jornada completa.

Diumenge havia quedat amb el meu amic Fran i tocava Montserrat. Com per circumstàncies finalment no vam fer l'Ultra de Montserrat vam decidir fer un tram, a parts desconegut per nosaltres:

Collbató, Coves de Salnitre, Santa Cova, Monistrol, sender PR C-19 directe a Sant Benet, pujada dels Matxos, camí de l'Arrel, Pla de la Trinitat, Sant Salvador, Serra de les Lluernes, Sant Jeroni, camí vell, Sant Joan, Bassal dels Corbs, Clot de la Mònica i Collbató. 30 Km. i 1.500 metres de desnivell de pujada en 6 h 50 minuts.

Tot pujant a primera hora del matí cap a Montserrat, vam ser espectadors d'una espectacular sortida de sol. El ritme era prou bo com per mantenir una animada conversa, preparant la temporada que ens espera. Potser la més dura dels 16 anys que portem fent muntanya, caminades i bestieses vàries. Això ens esperona i pugem com unes gaceles cap a Sant Jeroni per baixar com uns senglars cap a Sant Joan, imposant un ritme vertiginós. Ai com entrebanqui... el turmell em fa la guitza en algun tram, però aviat s'escalfa i tirem milles.

Arribem de nou a Collbató a ritme maratonià i brindem aquesta fantàstica sortida amb unes "braves" i unes coca-coles.