lunes, 16 de julio de 2012
Descobrint Sant Llorenç del Munt: Pujada a la Mola per Roca Petanta i la Serra de Sescorts
Sortida de divendres 13 de juliol
martes, 3 de julio de 2012
Ultra Trail de l'Emmona (106 Km i 8300 m+). Ho he tornat a aconseguir!
El passats 16 i 17 de juny de 2012 es va celebrar el 3r Ultra Trail de l'Emmona, enguany Campionat de Catalunya d'Ultra resistència. Una verdadera prova de foc per veure com estàvem de forces de cara a l' objectiu de la temporada el proper mes d'agost, el Grand Raid des Pyrennés.
Ja a primera hora del matí, mentre esperava l'hora de la sortida, saludaves a cares conegudes: el grup Tallaferros al complert, Manolo Real, Xaume, Paco Ramos i un llarg etcètera de gent amb la que comparteixes aquesta afició com són els ultres de muntanya.
Amb musica grallera i focs encetem l'aventura d'afrontar aquests 106 km de recorregut d'una duresa extrema. Mirant el rellotge per calibrar el pulsòmetre, m'adono que vaig l'últim. Aviat, amb les primeres rampes la cosa es posarà a lloc. Tot pujant al primer "puro" del dia, el Puig Estela, avancem el grup alegre i rialler dels Tres Trastos Team (TTT). Tot just 2 hores i fitxem al primer control. Es comença a notar la calor i avui apretarà de valent.
Baixant cap a Planoles la faig petar amb en Fran i, com si res, arribem al primer avituallament. Cal omplir el bidó d'aigua ja que toca pujada forta i un llarg tram sense poder reomplir. Mengem tot el que podem: fruita, entrepà de motlle de pernil dolç, etc. L'Assumpta i l'Inés no paren de fer fotos mentre xerro amb el Gralla de la calor que van patir a l'ultra de Coll de Nargó.
Sortint del poble m'adono que em deixo el pal a l'avituallament. Merda! Torno enrera i l'agafo. Sense ell ho tindria ben fotut... Miro el pulsòmetre i m'instal·lo a les 160 pulsacions, mentre li dic a en Fran que afluixi per a que pugui mantenir el ritme. Sempre fem aquesta tàctica i no ens va del tot malament. Pugem força bé i relaxats. A punt de coronar un coll, atrapem a en Bodi que va totalment fos. No és el seu dia, però penso que es recuperarà amb el temps. Això és molt llarg!
Sense més, arribem al coll de Tres Pics. Endrapem el bol de pasta i fruita. Estic molt bé. Li dic a en Bodi que s'enganxi amb nosaltres, que anem regulant molt. Però no m'ho compra i es queda una estona més. Baixem cap a Coma de Vaca i, seguidament, comencem a pujar el coll de la Marrana. Aquí començo a tenir una mica de pàjara. No vaig fi i demano a Fran reduïr el ritme. Però les fortes pendents herboses em deixen ko i arribo al coll destrossat. Em sento marejat i els quadriceps es posen durs com pedres. La pujada al Bastiments és un infern i no ho veig clar. En Fran em mira i veu que no marxo. Em ratllo. Penso en què he fallat: m'he avituallat bé, he begut força aigua.. no sé que passa???
En Fran m'espera dalt el Bastiments i li dic que tiri. Jo faré un pensament mentre vaig a Núria i allà decidiré que faig. Hem despedeixo i faig la meva. El tram és tècnic i cal flanquejar un tram de rocs mentre anem coronant diferents cims com el Pic del Freser, el de l'Infern, el Noucreus.. Entrebanco amb un roc i em faig mal a la mà. Definitivament no vaig bé.
Un cop coronat el Noucreus baixo cap a Núria amb el convenciment de plegar. A mitja baixada, trobo amb en Jaume Teixidó que fa fotos i m'anima. Arribo a Núria a les 16.35 h i agafo el bol de pasta i un got de coca-cola que m'omple un xicotet simpàtic. Rumio i rumio.. L'Assumpta diu que en Bodi està a punt d'arribar. Penso: "si ell tira, jo també".
Dit i fet, emprenem els dos la pujada cap al Puigmal tocades les 5 de la tarda. Començo a poc a poc, però de seguida el vaig deixant enrere. Va pitjor que jo, penso. Vaig tirant, intentant atrapar al següent participant que tinc a davant. És la Mariona de Banyoles, amb la qual compartirem molts km després..
Arribo dalt el Puigmal amb música discotequera en 13 hores justes. El dia comença a caure i ja s'intueixen tons ataronjats al cel. Sense entretenir-me començo a baixar cap a Corral Blanc. Truco a en Fran i em diu que va bé, que està arribant a Planoles, o sigui que em porta dues hores ben bones d'avantatge. A mitja baixada em trobo amb l'Oriol Antolí que em rebifa amb els seus ànims i baixo més content que un gínjol. A Corral Blanc paro poc, lo just per menjar un tros de pa de motlle i un iogurt. Baixo amb el grup de Banyoles fins a Planoles, on trobo a en Juanlu tallaferro que m'explica que abandona..
A Planoles retrobo l'Assumpta i l'Irene, acompanyades per l'Àngela i el Ppong. M'avituallo mentre espero la bossa de recanvi... que tarda inexplicablement... Fins al punt que m'emprenyo una mica i la trobo jo mateix! Em diuen que el capi Artigas torna al control. A mitja pujada al Coma Ermada ha començat a vomitar i va baldat de l'estòmac. Amb energia, començo a tirar cap al "purito" del Coma Ermada, una paret de 800 metres en uns 4 km. Aviat enganxo el grup de Banyoles i ja no els deixo fins quasi el final. Arribem una bona colla dalt el Coma Ermada i comencem a baixar cap a Campelles.
Caminar.. caminar... només penso en seguir roda. El tram se'm fa etern. Haig de parar cinc minuts a dormir una mica ja que no puc més, em moro de son. Ja una mica despert, torno a posar l'automàtic i tiro cap a Campelles. Trams encimentats, camins inecabables i el poble que no apareix. Per fi, després de 20:42 min hi arribo. I quina sorpresa! Trobo a en Fran descansant. Diu que plega.. No m'ho puc creure! S'ha ratllat en l'últim tram i decideix plegar. Rumio si deixar-ho també, però les ganes de superar la temible pujada al Taga pot amb mi i decideixo continuar.
Baixem cap a Ribes de Freser en plena nit, toquen les 4 de la matinada. Menjo mig donut, omplo el camel-back d'aigua i començo a pujar. Deixo anar al grup de Banyoles, que puja un pél més fort. Primer per pista agradable a través de bosc i després per herba, per unes pendents que ratllen el 40% d'inclinació. Comença a sortir el sol i els tons ataronjats il·luminen les muntanyes. Quasi al cim enganxo de nou el grup. Dalt del cim (24 h 17 min) paro i admiro el paisatge. Quin moment més fantàstic!
A mitja baixada paro. Els genolls grinyolen, però jo sóc més tossut. Baixo tranquilament al control de coll de Jou i menjo quatre ganyips. Només queden 12 km. Però quins 12! No s'acaben mai! A mig camí haig de tornar a parar a dormir cinc minutets. El cos vol pietat, però em rebelo i segueixo. Ja tocant a Sant Joan de les Abadesses, faig el camí del carrilet al trote i entro a meta en 27 h 29 min.
En ple èxtasi trobo a en Miquel Font del comitè de curses de la FEEC i em felicita. Amb prou feines menjo l'entrepà de butifarra de l'arribada i vaig cap al cotxe a trucar a en Fran i la Mireia. Vull una dutxa freda i tranquilitat.. que la trobo al càmping d'en Fran. Aplaudiments, menjar i piscina. Bona combinació (gràcies Fran!).
Ara ja toca pensar en el proper objectiu: Grand Raid des Pyrennés (160 km i 10.000 m+)
Ja a primera hora del matí, mentre esperava l'hora de la sortida, saludaves a cares conegudes: el grup Tallaferros al complert, Manolo Real, Xaume, Paco Ramos i un llarg etcètera de gent amb la que comparteixes aquesta afició com són els ultres de muntanya.
Amb musica grallera i focs encetem l'aventura d'afrontar aquests 106 km de recorregut d'una duresa extrema. Mirant el rellotge per calibrar el pulsòmetre, m'adono que vaig l'últim. Aviat, amb les primeres rampes la cosa es posarà a lloc. Tot pujant al primer "puro" del dia, el Puig Estela, avancem el grup alegre i rialler dels Tres Trastos Team (TTT). Tot just 2 hores i fitxem al primer control. Es comença a notar la calor i avui apretarà de valent.
Baixant cap a Planoles la faig petar amb en Fran i, com si res, arribem al primer avituallament. Cal omplir el bidó d'aigua ja que toca pujada forta i un llarg tram sense poder reomplir. Mengem tot el que podem: fruita, entrepà de motlle de pernil dolç, etc. L'Assumpta i l'Inés no paren de fer fotos mentre xerro amb el Gralla de la calor que van patir a l'ultra de Coll de Nargó.
Sortint del poble m'adono que em deixo el pal a l'avituallament. Merda! Torno enrera i l'agafo. Sense ell ho tindria ben fotut... Miro el pulsòmetre i m'instal·lo a les 160 pulsacions, mentre li dic a en Fran que afluixi per a que pugui mantenir el ritme. Sempre fem aquesta tàctica i no ens va del tot malament. Pugem força bé i relaxats. A punt de coronar un coll, atrapem a en Bodi que va totalment fos. No és el seu dia, però penso que es recuperarà amb el temps. Això és molt llarg!
Sense més, arribem al coll de Tres Pics. Endrapem el bol de pasta i fruita. Estic molt bé. Li dic a en Bodi que s'enganxi amb nosaltres, que anem regulant molt. Però no m'ho compra i es queda una estona més. Baixem cap a Coma de Vaca i, seguidament, comencem a pujar el coll de la Marrana. Aquí començo a tenir una mica de pàjara. No vaig fi i demano a Fran reduïr el ritme. Però les fortes pendents herboses em deixen ko i arribo al coll destrossat. Em sento marejat i els quadriceps es posen durs com pedres. La pujada al Bastiments és un infern i no ho veig clar. En Fran em mira i veu que no marxo. Em ratllo. Penso en què he fallat: m'he avituallat bé, he begut força aigua.. no sé que passa???
En Fran m'espera dalt el Bastiments i li dic que tiri. Jo faré un pensament mentre vaig a Núria i allà decidiré que faig. Hem despedeixo i faig la meva. El tram és tècnic i cal flanquejar un tram de rocs mentre anem coronant diferents cims com el Pic del Freser, el de l'Infern, el Noucreus.. Entrebanco amb un roc i em faig mal a la mà. Definitivament no vaig bé.
Un cop coronat el Noucreus baixo cap a Núria amb el convenciment de plegar. A mitja baixada, trobo amb en Jaume Teixidó que fa fotos i m'anima. Arribo a Núria a les 16.35 h i agafo el bol de pasta i un got de coca-cola que m'omple un xicotet simpàtic. Rumio i rumio.. L'Assumpta diu que en Bodi està a punt d'arribar. Penso: "si ell tira, jo també".
Dit i fet, emprenem els dos la pujada cap al Puigmal tocades les 5 de la tarda. Començo a poc a poc, però de seguida el vaig deixant enrere. Va pitjor que jo, penso. Vaig tirant, intentant atrapar al següent participant que tinc a davant. És la Mariona de Banyoles, amb la qual compartirem molts km després..
Arribo dalt el Puigmal amb música discotequera en 13 hores justes. El dia comença a caure i ja s'intueixen tons ataronjats al cel. Sense entretenir-me començo a baixar cap a Corral Blanc. Truco a en Fran i em diu que va bé, que està arribant a Planoles, o sigui que em porta dues hores ben bones d'avantatge. A mitja baixada em trobo amb l'Oriol Antolí que em rebifa amb els seus ànims i baixo més content que un gínjol. A Corral Blanc paro poc, lo just per menjar un tros de pa de motlle i un iogurt. Baixo amb el grup de Banyoles fins a Planoles, on trobo a en Juanlu tallaferro que m'explica que abandona..
A Planoles retrobo l'Assumpta i l'Irene, acompanyades per l'Àngela i el Ppong. M'avituallo mentre espero la bossa de recanvi... que tarda inexplicablement... Fins al punt que m'emprenyo una mica i la trobo jo mateix! Em diuen que el capi Artigas torna al control. A mitja pujada al Coma Ermada ha començat a vomitar i va baldat de l'estòmac. Amb energia, començo a tirar cap al "purito" del Coma Ermada, una paret de 800 metres en uns 4 km. Aviat enganxo el grup de Banyoles i ja no els deixo fins quasi el final. Arribem una bona colla dalt el Coma Ermada i comencem a baixar cap a Campelles.
Caminar.. caminar... només penso en seguir roda. El tram se'm fa etern. Haig de parar cinc minuts a dormir una mica ja que no puc més, em moro de son. Ja una mica despert, torno a posar l'automàtic i tiro cap a Campelles. Trams encimentats, camins inecabables i el poble que no apareix. Per fi, després de 20:42 min hi arribo. I quina sorpresa! Trobo a en Fran descansant. Diu que plega.. No m'ho puc creure! S'ha ratllat en l'últim tram i decideix plegar. Rumio si deixar-ho també, però les ganes de superar la temible pujada al Taga pot amb mi i decideixo continuar.
Baixem cap a Ribes de Freser en plena nit, toquen les 4 de la matinada. Menjo mig donut, omplo el camel-back d'aigua i començo a pujar. Deixo anar al grup de Banyoles, que puja un pél més fort. Primer per pista agradable a través de bosc i després per herba, per unes pendents que ratllen el 40% d'inclinació. Comença a sortir el sol i els tons ataronjats il·luminen les muntanyes. Quasi al cim enganxo de nou el grup. Dalt del cim (24 h 17 min) paro i admiro el paisatge. Quin moment més fantàstic!
A mitja baixada paro. Els genolls grinyolen, però jo sóc més tossut. Baixo tranquilament al control de coll de Jou i menjo quatre ganyips. Només queden 12 km. Però quins 12! No s'acaben mai! A mig camí haig de tornar a parar a dormir cinc minutets. El cos vol pietat, però em rebelo i segueixo. Ja tocant a Sant Joan de les Abadesses, faig el camí del carrilet al trote i entro a meta en 27 h 29 min.
En ple èxtasi trobo a en Miquel Font del comitè de curses de la FEEC i em felicita. Amb prou feines menjo l'entrepà de butifarra de l'arribada i vaig cap al cotxe a trucar a en Fran i la Mireia. Vull una dutxa freda i tranquilitat.. que la trobo al càmping d'en Fran. Aplaudiments, menjar i piscina. Bona combinació (gràcies Fran!).
Ara ja toca pensar en el proper objectiu: Grand Raid des Pyrennés (160 km i 10.000 m+)
jueves, 24 de mayo de 2012
Travessa del Montseny 2012
Com ja es preveïa, diumenge vam quedar ben xops d'aigüa.
Ja només arribar a la plaça d'Aiguafreda, el ruixat era prou intens com per quedar ben remullats abans de sortir. Lo millor, que no feia fred.
A les cinc en punt, tapat amb l'impermeable fins les celles, en Fran i jo iniciàvem la pujada al Tagamanent a ritme "jabalí" entre camins inundats per rierols baixant per tot arreu, mentre llampegava. Vaja, un panorama desolador. Però això no ens feia acovardir, al contrari, en una hora arribem al control. Fet!
Tocava trotar suavement al llarg de la pista del Pla de la Calma mentre la feiem petar. Para de ploure, però la boira embolcalla el paisatge. Arribem a Collformic i parem el just per endrapar algun donut i un got d'Acquarius. Just arriba la primera dona, que l'agafaré de "llebre" per a que em tibi per pujar al Matagalls. El Fran tira fort i el deixo anar, impossible de seguir. Ja a dalt, els membres del control han de fitxar el nostre cartronet dins d'una tenda de campanya, ja que comença a pedregar un xic.
Entre humides fagedes, baixo amb compte el bonic camí que ens durà a Sant Marçal. Enguany l'avituallament està més aprop, molt millor. Encaro la pujada a les Agudes pel traçat del GR-5.2 (nou tram d'enguany). Pujada forta i sense descans que, en seguides llaçades, ens duu al coll de les Agudes. En una hora ja hi sóc. He suat de valent, però l'he pujada només amb una parada. Vaig bé.
Crestejo el camí emboirat fins al Turó de l'Home. Enguany no cal fitxar dalt de l'observatori, ja que trobem el control a peu de carretera. Porto quasi 5 hores per 32 km. No està gens malament, però veig dificil baixar el temps de l'any passat (rècord personal en 6 h 12 min). Baixo cap a Sant Marçal com un esperitat entre la fullaraca que, a trams, m'arribo a la cintura. En mitja hora arribo a l'avituallament.
Només resten 10 km fins a l'arribada. Corro deixant-me anar i aconsegueixo baixar força ràpid, tant ràpid que passo a dos corredors sense pietat i arribo sol a meta en 6 h 33 min, 16è de la general, segon millor temps personal i amb la sensació d'estar bé, però que encara falta preparació.
Fran, como no, s'apropa a les 6 hores. Una bèstia! Antonio de Arriba "abuelo" en 5 h 05.. sin palabras.
Aquest cap de setmana actuaré com a àrbitre FEEC a la Marató de Berga. Així que la propera actuació serà dilluns, festa a Barcelona. Una tricanal de la Mola potser?
Ja només arribar a la plaça d'Aiguafreda, el ruixat era prou intens com per quedar ben remullats abans de sortir. Lo millor, que no feia fred.
A les cinc en punt, tapat amb l'impermeable fins les celles, en Fran i jo iniciàvem la pujada al Tagamanent a ritme "jabalí" entre camins inundats per rierols baixant per tot arreu, mentre llampegava. Vaja, un panorama desolador. Però això no ens feia acovardir, al contrari, en una hora arribem al control. Fet!
Tocava trotar suavement al llarg de la pista del Pla de la Calma mentre la feiem petar. Para de ploure, però la boira embolcalla el paisatge. Arribem a Collformic i parem el just per endrapar algun donut i un got d'Acquarius. Just arriba la primera dona, que l'agafaré de "llebre" per a que em tibi per pujar al Matagalls. El Fran tira fort i el deixo anar, impossible de seguir. Ja a dalt, els membres del control han de fitxar el nostre cartronet dins d'una tenda de campanya, ja que comença a pedregar un xic.
Entre humides fagedes, baixo amb compte el bonic camí que ens durà a Sant Marçal. Enguany l'avituallament està més aprop, molt millor. Encaro la pujada a les Agudes pel traçat del GR-5.2 (nou tram d'enguany). Pujada forta i sense descans que, en seguides llaçades, ens duu al coll de les Agudes. En una hora ja hi sóc. He suat de valent, però l'he pujada només amb una parada. Vaig bé.
Crestejo el camí emboirat fins al Turó de l'Home. Enguany no cal fitxar dalt de l'observatori, ja que trobem el control a peu de carretera. Porto quasi 5 hores per 32 km. No està gens malament, però veig dificil baixar el temps de l'any passat (rècord personal en 6 h 12 min). Baixo cap a Sant Marçal com un esperitat entre la fullaraca que, a trams, m'arribo a la cintura. En mitja hora arribo a l'avituallament.
Només resten 10 km fins a l'arribada. Corro deixant-me anar i aconsegueixo baixar força ràpid, tant ràpid que passo a dos corredors sense pietat i arribo sol a meta en 6 h 33 min, 16è de la general, segon millor temps personal i amb la sensació d'estar bé, però que encara falta preparació.
Fran, como no, s'apropa a les 6 hores. Una bèstia! Antonio de Arriba "abuelo" en 5 h 05.. sin palabras.
Aquest cap de setmana actuaré com a àrbitre FEEC a la Marató de Berga. Així que la propera actuació serà dilluns, festa a Barcelona. Una tricanal de la Mola potser?
martes, 15 de mayo de 2012
Últimant la preparació de la temporada
Ja fa temps que no escric, i no serà per ganes.
Durant aquest temps he anat fent cosetes. Vaig aconseguir quedar el 26è de la general a la Cursa dels Mussols de Sant Quirze del Vallès, en el recorregut que tinc per la mà a força d'entrenar-hi cada dia.
Vaig fer mitja marató de Barcelona acompanyant al meu amic Fran i també vam fer el recorregut pirata dels Koales a Montserrat, 40 Km en 8h 30 min. Vaja, que no he parat quiet.
Aquest cap de setmana ha estat complert.
Divendres vaig gaudir d'una bona tarda amb l'amiga Elvira per una de les canals de la Tricanal de la Mola que vaig batejar: La canal de font de Neda.
Crec que és una de les pujades més fortes i amb més desnivell que es pot fer a la Mola, ja que en uns 4-5 km fas uns 687 m de desnivell de pujada.
L'excursió, que parteix de la riera de les Arenes (cruïlla del Dalmau) es magnífica per les vistes que s'hi poden contemplar i per la solitud que hi trobes.
Diumenge, Caminada Popular de Castellar del Vallès, de 17 Km, on la Mireia va tornar a superar-se a si mateixa. L'enhorabona!
La pròxima, aquest proper diumenge a la tradicional Travessa del Montseny, de 46 Km. Allà hi serem!
Durant aquest temps he anat fent cosetes. Vaig aconseguir quedar el 26è de la general a la Cursa dels Mussols de Sant Quirze del Vallès, en el recorregut que tinc per la mà a força d'entrenar-hi cada dia.
Vaig fer mitja marató de Barcelona acompanyant al meu amic Fran i també vam fer el recorregut pirata dels Koales a Montserrat, 40 Km en 8h 30 min. Vaja, que no he parat quiet.
Aquest cap de setmana ha estat complert.
Divendres vaig gaudir d'una bona tarda amb l'amiga Elvira per una de les canals de la Tricanal de la Mola que vaig batejar: La canal de font de Neda.
Crec que és una de les pujades més fortes i amb més desnivell que es pot fer a la Mola, ja que en uns 4-5 km fas uns 687 m de desnivell de pujada.
L'excursió, que parteix de la riera de les Arenes (cruïlla del Dalmau) es magnífica per les vistes que s'hi poden contemplar i per la solitud que hi trobes.
Diumenge, Caminada Popular de Castellar del Vallès, de 17 Km, on la Mireia va tornar a superar-se a si mateixa. L'enhorabona!
La pròxima, aquest proper diumenge a la tradicional Travessa del Montseny, de 46 Km. Allà hi serem!
martes, 14 de febrero de 2012
L'abuelo i la Mireia
Aquest passat dissabte vaig compartir un bon entreno amb el grup de l'abuelo (Toni, organitzador de la cursa de la Vall de Congost). Trobada impulsada des de la pàgina de corredors.cat, m'havia apuntat al grup dels "maquinorris" per anar una mica tibat i així veure l'estat de forma en que estava.
Aiguafreda, set del matí i amb sis graus sota zero, vam començar a un ritme trepidant pujant i baixant per les contrades del Montseny, glaçades i nevades en molts llocs encara. Els cracs ja imposaven el seu ritme i de seguida vaig quedar al furgó de cua.
Al cap d'una hora, va haver selecció natural i es va disgregar el grup. Uns quants vam anar directes a l'esmorzar a Can Bellver (sota el Tagamanent), on a la taula no hi faltava de res: botifarra, volls, etc..
Reprenent la marxa m'afegeixo al grup d'en Pau, que farà una bona retallada. Tot i això farem una bona pujada fins al peu de la Trona tot passant pels boscos ombrívols del Sot del Bac.
Finalment, 32 km i 1.800 metres de desnivell positiu de bon entrenament.
Diumenge, vam decidir amb la Mireia anar a la Serra de l'Obac i visitar la Font de la Pola i les Porquerisses. Tot i no ser una sortida dificil, l'estat dels camins plens de glaç i la neu que encara s'acumulava en alguns racons la van fer força "divertida".
Aiguafreda, set del matí i amb sis graus sota zero, vam començar a un ritme trepidant pujant i baixant per les contrades del Montseny, glaçades i nevades en molts llocs encara. Els cracs ja imposaven el seu ritme i de seguida vaig quedar al furgó de cua.
Al cap d'una hora, va haver selecció natural i es va disgregar el grup. Uns quants vam anar directes a l'esmorzar a Can Bellver (sota el Tagamanent), on a la taula no hi faltava de res: botifarra, volls, etc..
Reprenent la marxa m'afegeixo al grup d'en Pau, que farà una bona retallada. Tot i això farem una bona pujada fins al peu de la Trona tot passant pels boscos ombrívols del Sot del Bac.
Finalment, 32 km i 1.800 metres de desnivell positiu de bon entrenament.
Diumenge, vam decidir amb la Mireia anar a la Serra de l'Obac i visitar la Font de la Pola i les Porquerisses. Tot i no ser una sortida dificil, l'estat dels camins plens de glaç i la neu que encara s'acumulava en alguns racons la van fer força "divertida".
jueves, 9 de febrero de 2012
Entrenant..
Mirant mapes per veure llocs diferents on anar a entrenar, vaig veure que dalt de Serra de Galliners hi passa el sender GR6, que va cap a Les Fonts de Terrassa i Olesa de Montserrat. Calculant els km que podia fer en una tirada matinal abans d'anar a la feina, vaig decidir que faria fins al barri de Les Martines (Terrassa), punt de confluència amb el GR96 que prové de Barcelona.
Aquest matí he fet aquest recorregut partint del pavelló de Sant Quirze del Vallès, punt d'inici de la cursa dels Mussols. Al final, entre anada i tornada, han sortit uns 17 km en 1 h 41 min. Les plantilles noves i les noves bambes "La Sportiva" han anat de conya.
Però m'ha sorprès la quantitat d'asfalt per on transita aquest sender. Suposo que és inevitable amb la quantitat de zona urbana que envolta el Vallès.
Dissabte, entrenament per la Vall del Congost (Montseny).
Aquest matí he fet aquest recorregut partint del pavelló de Sant Quirze del Vallès, punt d'inici de la cursa dels Mussols. Al final, entre anada i tornada, han sortit uns 17 km en 1 h 41 min. Les plantilles noves i les noves bambes "La Sportiva" han anat de conya.
Però m'ha sorprès la quantitat d'asfalt per on transita aquest sender. Suposo que és inevitable amb la quantitat de zona urbana que envolta el Vallès.
Dissabte, entrenament per la Vall del Congost (Montseny).
viernes, 13 de enero de 2012
Objectiu de la temporada: Grand Raid des Pyrennés (160 Km i +9600 m)
Es realitzarà els propers 24,25 i 26 d'agost i serà una autèntica batalla. El seu llarg recorregut i el desnivell prou important, amb pujades de més de 2000 metres positius, faran que torni a patir, a tornar a baixar als inferns, tal i com va succeïr a l'Emmona de l'any passat (que per cert, repetirem!).
Tocarà prepar-se bé i afrontar-ho com un repte més, dels tants que m'he proposat i he aconseguit.
Una altra temporada de somnis, que ja comença..
Suscribirse a:
Entradas (Atom)